dimarts, 4 d’octubre del 2011

SI POR ATACAR A LOS CULPABLES, TERRORISTAS NOS LLAMAN, DILES QUE LA LIBERTAD, NO ES EL EXTREMO DE NADA

HASEL NO ÉS TERRORISTA, ES COMUNISTA!

Quant detenen a qui amb la música expressa les seues idees sense importa-li el que diran o si per eixe motiu serà empresonat, sempre ens sobta al cap la qüestió: ¿quina puta llibertat d'expressió tenim en aquesta merda d'estat?

El Pablo Hasel, comunista convençut i crític fins i tot amb ell mateixa, ha sigut detingut aquest matí i acusat de Apologia del Terrorisme per difondre sense pels a la llengua qui son els autèntics terroristes. Escriptor de cap a peus, fàbrica incansable de denuncia, inquiet i de llengua verinosa, orgullós de no tindre por de clavar el dit a la llaga, de mobilitzar-se i fer front sense por a un sistema que ens manipula i ens utilitza, és la cara unívoca de que les veritats dolen. 

Aquest cop ha pegat en el clau, el seu treball i persona surten a la llum amb la força de qui és un perill real per a l'estat. Denunciem aquesta falta de llibertat, per el Pablo i per tots els presos polítics i socials, per tots aquells que amb el seu treball a kolectius, a través de la música o de qualsevol altra forma lluiten contra aquest sistema on TOTS SOM PRESUMPTES CULPABLES.

ESTEM AMB TU PABLO!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Hi ha qui encara no ho té clar?



Es tracta d'un extracte del documental Zeitgeist: Addendum. Es un breu resum sobre l'estratègia d'expansió capitalista a través del deute adquirit per països en vies de desenvolupament, que lluny de millorar la qualitat de vida del país l'enfonsa encara més, al temps que les grans corporacions s'enriqueixen. Les màximes que regeixen aquest procés d'assassinat en massa habitualment son les "condicions" o "canvis estructurals" encarats per exemple a la devaluació de la moneda, les retallades socials o la privatització.
Vosaltres mateixa.
Un abraç, i veure si hem torne a posar les piles amb el blok.

diumenge, 4 de setembre del 2011

jo sentint indie?

Com mola això del bandacamp tu!

Pareix que és com una mena de portal on compartir la música d'autor no comercial, on es poden fer aportacions directes als grups de música sense intermediaris (imagine que la web igual es queda algo, no ho se). De totes formes hem pareix un bon mitja per a descobrir música, ara que sembla que escasseja (almenys en la meu dia dia) nova música que hem diga algo.

No soc molt "poperet" la veritat, però l'altre dia fusant per ai vaig trobar "L'hereu escampa", son dos germans de manlleu, bateria i baix, i sonen potentíssim, la putada es que no pille més de 10 paraules tot i ser en català i damunt no trobe les lletres, però en fi, poc a poc. Així i tot tenen algo, no se que és però hi ha alguna cosa que m'agrada moltíssim. Bé que ho disfruteu, no és meu estil de música preferit, però estos germans no m'han deixat indiferent en la seua primera edició, un abraç a tots... els d'ací... i els que seu pirat... cabrons.


diumenge, 21 d’agost del 2011

sacrifici col·lectiu

el ramat, ha quedat aturat
en meitat de la via
esperant que passe un tren fugaç
i els arranque la vida!

ovelles negres han estés
a la resta del bestiar
la idea de que cal morir
abans que viure servint!

els gossos fidels del pastor
intenten amb agressivitat
reconduir la situació
però els lladrucs ja no fan por!

l'amo desesperat
amb l'escopeta a les mans
no para de fotre trets
assassinant alguns corders!



Les mares dels primers morts
no paren de cridar
i amb les llàgrimes als ulls
son exemple de fermesa!

aquelles que han sucumbit
a tendresa de seguir vivint
son arropades per les seus companyes
i es fan fortes amb les abraçades!

son participis d'un mateix destí
un sacrifici que prive al rics
de llet i llana i la seua carn
i de la seua força de treball !

el tren cada cop esta més prop
desapareix l'angoixa del primer cop
substituïda per la llibertat
de morir amb dignitat!

divendres, 29 de juliol del 2011

Sobre el jou i els fustigadors...

Violència: estratègia legitimitzada per el poder amb l'objectiu de fer sucumbir la voluntat d'un poble baix el seu jou.

Violència alliberadora: accions criminalitzades fruit de l'autodefensa enfront l'opressió generada per el poder, que busca lliurar-se del jou per a aconseguir la llibertat.

Solidaritat: accions de suport i participació a la lluita dels oprimits baix el jou del poder.

Qui diria que JOU (yugo en castellà per a ignorants com jo) és "una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro", però lo millor es quant diu "Per extensió, s'aplica en sentit figurat en aquelles circumstàncies o situacions en què la llibertat d'algú està en entredit"...

Per extensió cabrons? Imagine que es refereix un instrument de domini d'un animal sobre un altre (partint de l'idea que els humans també som animals). I clar, amb el jou no hi ha prou per a dominar als animals, el jou ens impedeix escapar-nos, ens obliga a caminar al ritme de la resta, però és la violència que s'aplica sobre nosaltres i els nostres companys la que ens mou al ritme del fustigador. A l'igual que el "tir i arrastre" és la violència la que sotmet l'animal baix la voluntat de l'home (monstre), la violència legitimitzada, la que es veu amb bons ulls, la de l'estat, la dels militars, la que provoca la mort de milers de treballadores, de lluitadores, de xiquetes i de pobres. L'assassí d'Oslo és un monstre, però no aquells que assassinen amb les bales que nosaltres paguem i autoritzem, nosaltres no som col·laboradors de monstres veritat? El terrorisme d'estat no és un monstre, és un mal necessari... com deia Nicolas Cage a "El senyor de la guerra" 

Partint d'aquesta idea inconscientment sorgeixen ensenyances (com les definicions de l'inici de l'entrada) apreses en discursos que he sentit al llarg d'aquests anys, idees que he llegit, i coses que observe conscientment que hem donen motius de sobra per a justificar la violència alliberadora d'aquells que patim la violència d'aquest sistema a través de la televisió, el masclisme, el treball precari, els estudis, la por a la desviació, l'imposat, l'aprés inconscientment, les bones maneres, la repressió, la destrucció del territori, la persecució de la nostra cultura, i tantes i tantes altres formes de violència que ens rodegen de forma conscient o inconscient encaminant-nos junt al jou dels animals en un destí que ja està prefixat i del que nosaltres som mers espectadors. Violència en diferents formes que es dona ací i a tot arreu. 

 Per això quant no queda més remei, quant estan esgotats els canals de canvi, quant la democràcia resulta un obstacle, una estratègia més per a dominar-nos, el poble esclata en violència alliberadora i tot es converteix en un casus belli justificat.

"sobren motius per a justificar
les ganes d'assaltar un banc,
sobren motius per a justificar
la noticia d'un polític assassinat

sobren motius per a justificar
la sanc d'un policia a les meues mans
sobren motius per a justificar
qualsevol concflicte social

casus belli,
ultim recurs
la seua violència
motiu de guerra

sobren motius per a justificar
el robatori de menjar al supermercat
sobren motius per a justificar
el foc a l'inem i a l'escola privà

sobren motius per a justificar
obrers reclamant el seu treball
sobren motius per a justificar
l'inici de la revolta social

casus belli,
ultim recurs
la seua violència
motiu de guerra"


dimecres, 20 de juliol del 2011

No tinc carnet... setmana de bojos al volant!



La gent dels moviments socials podria anar pensant en muntar un autoescola ètica. Dins de l'economia social... segur que tindria èxit! 

A tots els que heu passat per açò... ara ja vos comprenc. I hem reafirme en perquè no volia traure'm el carnet... encara que estiga fent-ho. Aquest tipo ho deixa ben clar... es per necessitat per a trobar treball. (ignorant de mi)


PD: Igual que canal bou els de "etb" eh?

dijous, 14 de juliol del 2011

Hisenda Terrorista

"Del nostre treball i els nostres bens
hisenda ens xucla el nostre esforç
i ens obliga a ser la munició
d'una violenta declaració!

Dels nostres sous surten les bales
que maten nens a les seves guerres

Contribuents... del terrorisme d'estat
Contribuents... del terrorisme d'estat

NO a les despeses militars,
NO, Objecció Fiscal"

Pròximament... en les millors tendes!

dimecres, 6 de juliol del 2011

qui diu que sue debades? els primers fruits de la suor de l'estiu

Val... accepte que la junça dels collons s'hem menja el melonar, però també accepte que vingau a tirar-me una maneta...

Això de desullar les tomaqueres no es lo meu, però mira... ja van eixint tu.

Les carabacetes si que tenen una pinta de por!!

I d'albergina tan sols tinc est de moment jajajaja,
en fi... poc a poc no? si algú vol vindre a tirar una maneta ja sap... dimarts i dijous a matinar.
Ja ho provarem tot a mitjans de juliol, que ara encara es tot molt xicotet...

dimarts, 28 de juny del 2011

després del triomf apareixen els tancs...

"Foren dotze dies i dotze nits a les muntanyes de galícia, amb fred, i pluja, i gel i fang i pedres com a navalles, i matolls com ungles, i breus intervals de descans, i més combat i més atacs, i udols i mugits, la història d'una vaca que es va perdre en els camps amb la sua cria de llet, i es va vorer rodejada de llops durant dotze dies i dotze nits, i fou obligada a defensar-se i a defendre al seu fill, en una llarguíssima lluita, l'agonia de viure en el límit de la mort, un cercle de dents, de goles obertes, les escomeses brusques, les cornades no podien faltar, de tindre que lluitar per si mateix i per un animalet que encara no es podia valer, i també eixos moments en que el vedell buscava els pits de la mare, i mamava lentament, mentre els llops s'aproximaven, amb l'espinada tensa i les orelles aguditzades... Al cap de dotze dies i dotze nits la vaca fou trobada i salvada, també el vedell, i foren portats en triomf fins a l'aldea, així i tot, el conte no acaba ací, la cosa va seguir dos dies més, rere els quals, perquè la vaca havia aprés a defensar-se, perquè ningú podia dominar-la o arrimar-se, la vaca fou morta, la mataren, no els llops als que havia vençut durant dotze dies, sinó els mateixos homes que l'havien salvat, tal vegada el propi propietari, incapaç de comprendre que, havent aprés a lluitar, aquell abans conformat i pacífic animal no podria aturar-se mai més."

El viatge de l'elefant, de José Saramago

Disculpeu la traducció se que no és la millor però faig el que puc. A continuació la meua reflexió. 

Dubte que el Saramago imaginara que jo llegiria aquest fragment avui, en el moment en el que centenars (espere que millars) de persones van en marxa cap a Madrid amb l'objectiu de si més no, de fer-se veure i escoltar, per a transmetre que som molts els que estem farts i cridem "no ho pense suportar". Tal i com deia el company de la "marxa est" aïr a l'assemblea popular que tingué lloc a la porta d'on abans acostumbravem a beure com a descosits, i que sorprenentment, per unes hores es va convertir en un espai de trobada per a la reflexionar i compartir el que ha passat, està passant i el que volem que passe, deixant de ser espectadors per a convertir-nos en protagonistes.  

Però si que crec que Saramago era conscient en el seu moment de que aquest relat podria servir com a consell per a tots aquells que emprenguérem la lluita per un mon millor en el seu moment, i transmetre així que, aquells que en un moment donat poden semblar partidaris de les nostres lluites, en el moment posterior al triomf, en vorer atacats els seus interessos, es converteixen en els nostres enemics. 

Tinc l'esperança i el dubte a la vegada, de que el dia 23 de Juliol alguna cosa canvie en la península en la que ens trobem. Una cosa tinc clara, i el portuguès ja la preveu, i es que si en algun moment el govern cedeix, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació (i la conseqüent indignació del capital) a les demandes del poble,  la punyalada per l'esquena està servida. Si alguna cosa canvia, es posaran en marxa noves estratègies, el capitalisme mai descansa. 

I es que la lluita comença amb el primer triomf,  i ara, estem senzillament en fase d'entrenament. No hi ha que baixar la guàrdia, sinó, que ho pregunten als que entre avui i demà tiraran pedres contra els tancs als carrers d'Atenes. 

PD: Als companys de la marxa est, que no desesperen, paciència, sort i salut. I als grecs força i endavant, sou el referent. Tots Amb Grècia!!!


dijous, 23 de juny del 2011

La rebel·lió dels socarrats - George Marchirant - 2011

Avui en dia podem trobar a la paret del graner (també anomenat ajuntament) del Mas del Socarrats la següent inscripció en lletres blanques, escrites pels porcs que avui en dia gestionen aquest mas:


Però corren rumors entre les persones que habiten Xàtiva, rumors de persones que creuen recordar cants com "M'aclame a tu", tot i que que tan sols sonen en la intimitat o en un vell racó de la nostra identitat o memoria, que ens transporten a una època perduda, tal vegada fruit de la fantasia, tal vegada de la nostàlgia, o qui sap si sorgida d'aquesta bogeria globalitzada. Rumors d'una època en la que tal vegada aquestes eren les lletres impregnades a la paret del graner:


Es de suposar que aquestes lletres realment mai s'han escrit, i que més que un fantasia del passat son un desig del present.

PD: Gràcies a la meva germana que hem va deixar "La rebel·lió dels animals" de Orwell, i a Ramón, del que encara recorde com es partia el cul mentre deia (després d'haver-li dit que me l'anava a llegir) "tots els animals son iguals, però alguns animals son més iguals que altres". Dedicat també a tots aquells que ara per ara participen a diferents col·lectius o lluiten a la seva manera al nostre poble amb el desig ferm d'intentar canviar les coses. Salut i força.

dimarts, 14 de juny del 2011

Dai Sijie i el jove aturat socarrat

La vida d'un aturada amb titulació universitària, que viu a casa dels pares, permet poder gaudir de tot el temps lliure del món. I si a açò li sumem una germana que ha fet selectiu i que devora llibres com si no hagués llegit en sa vida, l'aturada corre el risc de llegir llibres com "Balzac i la joven costurera xina" de Dai Sijie.

La meva germana diu que el fet de que siga una novel·la ambientada en un context oriental i rural, lluny de la nostra civilització és un dels motius per els que l'he llegida en unes 24 hores. Accepte de bon grat el seu argument i li agraeix que m'haja ofert la possibilitat de llegir-lo. A més ha despertat en mi la curiositat d'ampliar els meus coneixements sobre la Xina, Mao, i la revolució cultural. Tot i que estic començant a llegir "La rebel·lió dels animals", sembla que aquest més toca llegir llibres d'autors poc amics del comunisme més totalitari.

Ara mateix, hem sent com quant els dos protagonistes del llibre van a recollir cançons tradicionals d'un vell de la muntanya per a que el seu company, el Cuatrojos, aconseguisca sortir-se'n de la reeducació, i aconseguir ells així, llibres occidentals (prohibits en eixa època a la xina). I es que tant l'educació capitalista com reeducació maoista serveixen als interessos dels sistema, i no a la llibertat dels propis individu, i a l'igual que els dos reeducats, molts de nosaltres trobem un punt atractiu en el prohibit, en el limit de lo legal, en la indignació, en la lluita per els nostres drets i la nostra llibertat, en traure a la llum el que ens amaguen, en la clandestinitat, en la indignació... d'altres com Cuatrojos estan disposats a vendre la seua dignitat per fer-se un lloc al règim imposat (que a ningú li pase).

Però tornant al que deia abans avui hem sent com ells, perquè vinc a compartir amb vosaltres un cant tradicional lleugerament "modificat", fruit d'aquells joves incapaços de callar front la situació que vivim avui en dia al nostre poble i la nostra comarca, i remarque la nostra, perquè de nosaltres depèn el que ens envolta, som protagonistes de la vida del nostre poble, tal i com demostrarem a la concentració contra l'acte de la creació de la nova corporació municipal i d'elecció del nostre alcalde. Sinó, que pregunten a la "dreta indignada" que està que trina deixant comentaris arreu de tots els periòdics digitals de la contornà.  El vaig recollir a la meua ment mentre cantàvem, i ací vos el deixe. Als seus autors i a tots els cantants, gràcies i ens veiem als carrers.

"Senyor Rus, si vas Alboi,
porta platja, porta platja,
Senyor Rus, si vas Alboi,
porta platja i plaça de bous"


Perque a nosaltres ja no ens enganyeu més,

dimecres, 8 de juny del 2011

Als Dorian's del segle XXI

Després de llegir "assaig sobre la ceguesa" de José Saramago, on la belleça de lo visual queda relegada a l'obscuritat, m'he sorprès acavant de llegir avui "El retrato de Dorian Gray" de Oscar Wilde, que tot i haver sigut fortament criticat després de ser publicat el 1980, avui seria la bíblia d'aquells que cultiven la bellessa del seu cos... tot i que dubte que es recomane la seua lectura en les acadèmies d'estètica.

El llibre està bé, no es massa llarg (aquesta es la primera reflexió que he fet... se m'ha fet un poc pesat), amb personatges un tant masclistes, fins al punt que apareixen certes relacions afectives entre ells que podrien ser interpretades com homoerotiques (no vull dir que les homosexuals siguen masclistes, ojo). La part final enganxa moltíssim, però si el principi es un poc estrany... el mig de l'obra es infumable. El llenguatge és incomode a vegades, a l'antiga ja sabeu, però hi ha converses bones. A mi es que això de adornar literàriament descripcions i coses durant fulls i fulls m'agobia. El que més interessant m'ha semblat ha sigut el personatge del Henry, un mal parit carismàtic, amb idees individualistes i un llenguatge captivador, tot un cabró. 

He pegat una miradeta per Internet he trobat una frase interessant amb referència al primer paràgraf, fruit de la crítica a l'hedonisme i la peculiar visió del món del tio Wilde (si no l'heu llegit a dalt teniu un enllaç amb la wiki, vos el recomane, però menys que el de assaig sobre la ceguesa, la veritat). Se'n diu que la novel·la "tacaria la ment de cada jove que es mantinguera contacte amb ella". I jo no se a finals del s.XX, però avui en dia amb l'alienació que sofrim els joves, l'obsessió per l'estètica i una vida plena d'emocions sense qüestionar l'impacte negatiu sobre els demés... aquesta suposició seria més que acceptada. Així i tot si no hi hagués alienació no hi hauria problema, clar (quien esté libre de pecado que tire la primera piedra).

Dorian sacrifica la seua alma, o la seua consciencia, o fins i tot la seua moral per conservar la plena joventut, la bellesa, la passió per una vida plena (per a ell) i sense miraments, al més pur estil individualista. Sobren exemples de gent disposada a fer el que siga per a ser avui en dia com ell. 

I es que el Dorian seria ara mateix en el nostre context el referent juvenil i no tan juvenil per excel·lència. 
Imagine que els que si que han llegit aquest llibre seran les multinacionals que es dediquen al negoci del "wapisme". Aquesta frase celebre de l'obra "Nada puede mejor curar el alma que los sentidos, y nada puede curar mejor los sentidos que el alma" podria ser perfectament  l'eslògan d'un anunci de Axe. 

Però com soc jo el que he llegit el llibre, i extrac d'ell el que a mi m'apeteix hem quede amb la següent reflexió. Una obsessió per la bellesa superficial d'un mateix (Dorian) o dels altres (El pintor) porta enganxada a l'esquena la tragèdia de no saber apreciar  l'essència real de les coses, amagant així aspectes horribles o falsos. 

Ara vos deixe la frases que mes m'ha agradat. Que disfruteu el llibre, jo vaig a vore la peli. 

"Hoy en día la gente conoce el precio de todo, pero no sabe el valor de nada"

PD: "Acción Mutante", el mundo no es solo de los guapos...

dissabte, 4 de juny del 2011

El fons complet... la suma de 1000 peces

Val que és lleig de collons, però i lo que entreten?

A mes m'ha ajudat la meua leonarda particular, eixa sí que és una artista! Menor d'edat encara, però tot un bixo ja.

Gràcies.

Ara tindré que buscar-me'n un altre...

dijous, 2 de juny del 2011

Qui menja ceba després de mort no tremola: Com fer cebes en vinagre

Ací teniu en primícia les primeres fotos de la "Brigà del Llauro del Carrer la Reina". Corresponen a la lluita que tinguérem el dia 2 de juny contra l'exercit de la  xufa borda. Encara es resisteix, i nosaltres tinguem el llom baldat, però seguim en lluita per la neteja del terreny i la sobirania alimentaria.

Ara mateix estem cultivant tomaques roses i valencianes, pimentons de quatre puntes, carabassí, albergínies i si els conills paren de menjar-se les mates igual fins i tot traguem algun meló d'Alger.

Si algun dia s'avorriu ja sabeu, ens pegueu una telefonada i veniu a lluitar contra la xufa, i per cert, necessitem dues bicicletes o un carro tira't per cavalls, si ens el podeu cedir una temporada ja sabeu on trobar-nos... de camí a l'hospital passant bona cosa de calor. 

I com som uns cracks i varem plantar cebes per a fer plorar a tot un regiment, he decidit fer cebes en vinagre. La cosa es fàcil, pelar, plorar, rentar, 2 talls en forma de creu però sense arribar al final així conservarem la ceba unida i al típic pot de vidre que sempre tenim per casa. 


Després agafem i afegim a cada pot vinagre de vi roig fins a un poc més de la meitat i els acabem d'omplir amb aigua, afegim un poc de sal i en una setmana ja les tenim apunt, o això m'ha dit la família, ja les provarem, bon profit penya.  

dimecres, 1 de juny del 2011

Apropiat, transforma, difon i destrueix

Ràbia hem dona veure anuncis publicitaris en que els cotxes con verds, anuncis amb els que que el sector automobilista utilitza l'ecologisme per a obrir nous mercats i comprar als més preocupats per la natura. O quant la proposta de renda bàsica es tergiversada per alguns partits polítics que la transformen en ajudes que rés tenen a veure amb el concepte inicial, i que obliguen als moviments socials i col·lectius a posar en marxa estratègies lèxiques per a diferenciar el nou producte comercial del mercat del benestar.

I es que una de les estratègies dels súbdits del capitalisme és l'apropiació de les lluites i els conceptes per el quals els moviments socials han lluitat durant anys, fins i tot el feminisme ha sigut objecte de mercantilització a través de campanyes de moda com "sientete más mujer vestida de violeta". 

Els cabrons son llestos eh? Però no oblidem que a més de estar al servei del mercat aquest joc també està al servei de la consciencia política. Independentment de la posició ideològica, i de les meues valoracions personals hi ha partits polítics que també s'han fet servir del lèxic dels moviments socials per a les seues campanyes, com ara "el domingo se acava la indignación", o fins i tot converteixen lluites com la democràcia participativa en el seu nom propi. En aquest últim cas fins i tot es destrueix l'essència mateixa del concepte. En la definició de la wiki de democràcia ja apreciem que no apareix en ningun moment la paraula partit polític, però si parem atenció a la democràcia participativa veiem que fins i tot apareix la contradicció entre representació i participació. 

"Apropiat, transforma, difon i destrueix" serien les quatre màximes d'aquesta estratègia que fa la funció d'obrir noves portes a l'economia de lliure mercat, obstaculitzar lluites de tot tipus i contribuir a la desmobilització, ja que "nuestros amigos" fan seues les lluites i velen per la seua aplicació, com la democràcia representativa de Felipe Gonzàlez va fer amb les associacions de veïns "para que, si de vuestros problemas ya nos encargamos nosotros". 

Un clar exemple d'aquesta estratègia és l'anunci de cocacola d'aquest any:


Analitzeu vosaltres mateix les conseqüències que pot tindre aquesta estratègia sobre el moviment del 15-M, els mitjans de comunicació i alguns partits ja n'estan traguent profit.

Almenys tenim l'esperança de que els moviments socials avui en dia estan contraatacant, amb la mateixa estratègia sobre tot en àmbits econòmics, experiències com Coop57, Fiare, Triodos, les cooperatives integrals, etc... estan creant nous models alternatius als establerts. Però també la cultura lliure està fent front al model de compra-cultura imperant. El consum responsable i just, projectes educatius llunyans a la freqüent mercantilització de l'educació, l'autonomia alimentaria, etc... En sanitat tal vegada està més difícil, però les cooperatives de vivenda sembla que tornen a prendre força. Fins i tot hi han qui lluita des de dins com les Candidatures d'Unitat Popular, que la veritat, poc tenen a veure amb els partits polítics que nosaltres coneguem. I es que hi ha que combatre al capital amb les seues armes, "Apropiat, transforma, difon i destrueix". Passarem d'armes de destrucció massiva a armes d'autodestrucció massiva, al temps que construïm noves alternatives. 

A mode de cloenda considere interessant l'autocrítica que fa at-versaris a aquells que ja eren militants avans del nou escenari propiciat per el moviment del 15-M i a les noves "masses difuses". Aquest video tancava el programa de La Tuerka de la setmana passada. Serviu-vos vosaltres mateixa, una abraçada.



dissabte, 28 de maig del 2011

GOL REVOLUTION!!!

La final de la champion! per a un amant del futbol com jo avui és un dia especial, i com a bon aficionat sempre serà més important vorer el partit que reforçar o donar suport a tots els apalliçats de la ciutat Condal o d'altres municipis on la intervenció “maderera” va deixar desenes de ferits i milers de brots d'indignació. Supose que la incertesa fa dur endavant cagades com a questa.

A barna hi havia que netejar la plaça per a previndre la possibilitat de que aquesta nit l'eufòria revolucionaria junt a la futbolera assolaren els carrers de la ciutat. Més de 30 camions plens "fem" deixaren als barcelonins sense una infraestructura que havia costat la solidaritat, durant més de 10 dies, de multitud de veïns indignats. Van netejar la ferralla, les Navaixes, les pistoles, els còctels molotovs, etc... per a disfrutar d'una nit pacífica, però dubte que hagen pogut llevat la pols d'aquest sistema que enverina les consciencies augmentant la ràbia i la indignació.

A Lleida l'excusa era la salubritat, això si que es preocupar-se per el poble, llàstima que amb el "xapapote" no foren tan ràpids, o no es preocupen per el perill de les centrals nuclears o per els verteders que ens envolten o ens envoltaran. I es que els cossos de seguretats velen fins i tot per la nostra salut, molent-nos a colps els osos amb l'objectiu d'evitar una pandèmia peninsular de rabia positiva.

Però el que hem preocupa realment es la incertesa dels esdeveniments d'aquesta nit. A la pel·lícula de "buscando a Eric", el Cantonà (es-futbolista) juga un paper molt important en la solidaritat entre aficionats al futbol i una família indefensa per a defendre-la d'avant d'un mafiós. I hem pregunte... ¿aquesta nit jugaran un paper important els jugadors del barça en la solidaritat entre els aficionats al futbol i els indignats per a plantar cara als polítics? ¿es possible que per una vegada en la historia el futbol siga el deport del poble com diuen o amortiguarà la revolta de les acampades?

Perquè no podem oblidar (encara que a alguns no ens agrade la idea) que el deport per excel·lència es capaç de mobilitzar o paralitzar tot un país. Estic preocupat de veres, no se si aquesta nit disfrutaré del futbol com mai ho he fet a la vida o si tornaré a la meua afició per decorar menjadors...



dijous, 26 de maig del 2011

Sobre quant corrobores els motius per a cremar un banc...

Estos documentals deurien de estar prohibits... motiven a la penya a convertir-se en assassins de la talla del que va assassinar al Kenedy aquell.

Fa setmanes que vaig rebre un correu amb recomanant-me que veguera el documental de Inside Job, però fins que Ramonet no m'ho va recomanar en persona, que no m'havia fet l'anim. I avui després d'un entrevista de treball, he pensat que era definitivament el millor moment per a veure'l. I ara odie els economistes i reformule la consigna eixa de "la crisi que la paguen els banquers i els rics", per la de "la crisi que la paguen els banquer i els polítics”, rics ja sabem que ho son. 

Tot i que pense que el discurs del documental és un poc complicat, degut als tecnicismes de l'economia, i que en diverses ocasions m'he perdut degut a la gran quantitat d'informació impossible de sintetitzar que ara mateix assola el meu cap, tan sols per vore-li la cara a alguns dels causants d'aquest "armaguedon" tal i com deien, l'actualitat del mateix (2010) i l'explicació de les noves (o no tant noves) armes de destrucció massiva d'ocupació i drets de tot tipus, etc... crec que val la pena vorel.

No pretenc fer una síntesi, ja que no acabaria mai, però ben ve expliquen el perquè d'una revolució com la de Islàndia de la qual comença a aflorar-ne informació, de que les finances son un projectil de pistola que desregulat es converteix en un tomahauk d'eixos, de que la jugada venia pensada des de temps de Reagan als estats units i que els ha surti't millor del que pensaven perquè ja se sap que la crisi s'ha estes als pobres, però ara els diners i els poder estan més concentrats que mai. També hem sembla rellevant remarcar que la venda de productes financers enverinats era completament legal i que no hi ha juit que les ature. Que la caiguda d'un banc propicia la regulació estatal augmentant els beneficis d'aquestos, que el mercat de les hipoteques és més rentable del que pensava, que les facultats d'economia son còmplices de la recessió social i econòmica tant dels pobres de sempre com dels nous, i que la globalització econòmica està ja fortament enllestida, i que la caiguda d'un pilar afecta a l'edifici sencer, fins i tot a la política, si més no, als E.E.U.U. la crisi ha propiciat una major intervenció de les forces financeres en la vida política d'arreu del mon, en definitiva, que tot està connectat, que la crisi es la suma de la voluntat de molts jugadors que es diverteixen amb els diners dels nostres treballs i els nostres impostos. Res que ja no intuirem ho sabérem.

Bua, jo que se, ganes de cremar coses i de retirar els diners dels bancs (30 de maig) diners que estan en mans d'especuladors financers addictes a la cocaïna i aficionats a la prostitució de luxe i que podent haver evitat tota aquesta jaranda han preferit furgar en la ferida. Se'm queden mil idees pel camí així que jutgeu vosaltres mateixa, ací vos deixe el tràiler, i per a buscar la descarrega segur que no teniu problema. A l'igual que Ramonet, jo també vos el recomane.




Disculpeu les errades o ajudeu-me a corregir-les. 

dimarts, 24 de maig del 2011

Del 15-M a València al 26-M a Xàtiva i cride perquè hem surt de la... #XativaTomaLaCalle


Al barri de Benimaclet ja s'han posat les piles, com podem veure publicat a la bloc de Benimaclet Viu,  i per a aquest divendres els seus veïns han organtizat ja una assemblea de barri ciutadana. 

I es que sembla que el 15-M i les acampades s'estenen com verí llençat a les aigues potables i es comencen a descentralitzar davant el perill de desallotjament, que ben bé, també pot ser un rumor tot i que és una amenaça real. 

Però no es la primera vegada que la gent es manifesta, ni que s'organitza en assemblees, ni que denuncia les situacions d'injustícia que vivim, ni posa en marxa els seus propis mecanismes d'auto-organització, etc... però tal vegada si que assistim al fet històric més mediàtic en la lluita dels moviments socials de tota la historia de la lluita soci-política de la península. 

I es que la plataforma ciutadana contra la crisi i les retallades, integrada per veïns de Xàtiva, a títol individual o perteneixents a col·lectius com cremats, camot o endavant, duguem organitzant concentracions a la porta de l'ajuntament de Xàtiva els dijous 28 d'abril, 5 i 12 de maig amb l'objectiu de fer visible al carrer el descontent ciutadà sobre les putades neoliberals que sofrim avui des dels més xicotets als més adults, això si, amb el denominador comú d'intentar ser cada dia menys cecs que els votants del PP. La putada és que els nostres mitjans de difusió com ara el Levante i Canal la costera no son tan potents com els de mediapro, i això vos assegure que es important per a aquest tipus d'esdeveniments. I es que deuríem de reflexionar sobre el paper que aquestes han jugat en aquestos dies així com de les reaccions del govern pacifista aquest que tenim,  tolerable amb el poble que es revolta. "Ai lo dejo", ara vorem que passa amb l'arribada de la "marea azul". 

Pense (i açò es cosa meua) que a l'igual que la resposta de les assembles de les acampades s'està gestant, també és el moment de fer néixer i créixer la nostra, però no la que ens arrive d'altres llocs, sinó la que decidim els veïns descontents de Xàtiva, de forma col·lectiva i participativa.

"Ara més que mai, si estas descontent amb el resultat electoral 
(no ara, sinó que vius descontent des de que tens consciencia)
si creus que ha arribat el moment de fer sentir la teua veu,
el moment de canviar les coses i dir prou a aquesta salvajada,
ens veiem les cares aquest 26 de maig a les 20h a l'albereda,
VINE i VOTA la OCA, de València a Xàtiva i cride perque hem surt de la bossa.

Organització Combativa i Autònoma"


dilluns, 23 de maig del 2011

LSDT

"Odiamos,
por que amamos,
precisamente todo 
aquello a lo que aspiramos, 
somos el resultado, 
de lo que durante años 
habeis provocado, 
habeis alimentado"

Així comença la cançó dels Habeas "Cada vez más odio", que avui pren més rellevància que mai després de que s'haja justificat per la via representativa que vivim en un País Valencià feixista i ignorant, un país cec i boig, regit a la volta per governants i lleis encara menys esperançadores que air. Al temps que sembla créixer la presa de consciencia de les situacions de desigualtat a les places de les grans ciutats, tot i que espere que en breu es desplacen a altres places no tan grans on de segur que avui hi ha "cada vez más odio", i sense oblidar que país basc s'ha convertit en la taca verda que trenca la monotonia del blau a la nostra península... totes les parts son importants per al conjunt. 

No tenia una data fixada per a obrir aquest projecte, tot i que ja fa temps que li pegue voltes (ja que existeix la possibilitat) d'obrir un espai a la xarxa on poder expressar tot el que hem vinga en gana, i crec que la conversa a l'hora de dinar amb els meus pares n'ha sigut el detonant, una de les coses bones que té tornar a casa son les tertúlies desenfrenades de l'hora de menjar lluny de los manolos de cuatro. 

Volia obrir el bloc amb aquesta cançó (per els motius anteriors, perquè avui si que es dia de reflexió) i per quant cita lo de "... somos el resultado, de lo que durante años, habeis provocado..." que dona sentit al títol del bloc i a la creença sostenible de que la vida es com un puzle. 

Sempre he sentit dir que hi ha que ser un mateix, però dubte que tingam veritats i comportament propis, més bé crec que els construïm amb el pas del temps i l'interminable influencia que exerceix l'entorn sobre nosaltres.  Sempre he gaudit pensant que soc el que soc gràcies als cabrons que han passat per la meua vida, tan directa com indirectament, però sé que tampoc puc obviar les belles persones que m'han acompanyat, o que encara ho fan. Soc la suma de tots ells, de totes les peces del puzle, de la música que sent, de les converses dels bars, de les festes, dels llibres que llig, de tot el que m'ha anat passat, de la participació en col·lectius, de la gent que he conegut i ja no tornaré a veure, de la que hem canse de vore i de que la mai hem cansaré... en última instància, la suma de tot.

Per això volia un bloc, per a tornar a bones o a males al meu entorn (o al meu entorn connectat millor dit) tot el que de ell he aprés i segueix aprenent com a mi hem done la gana. Gràcies a tots perquè avui soc com soc per vosaltres, ni bo ni dolent, jo mateix, i aquestes paraules en part son vostres. 

Per això aquesta cançó "inaugural" va per a tots aquells que fa que dies com avui sentim "cada vez más odio".



Pd: disculpeu les faltes o ajudeu-me a corregir-les.