LSDT 2.- Sacrifici Col·lectiu (amb el Tokai)

Versió del tema Sacrifici Col·lectiu del grup Casus Belli (5 Dosis de Realísme) http://www.casus-belli.es/ el ramat, ha quedat aturat en meitat de la via esperant que passe un tren fugaç i els arranque la vida! ovelles negres han estés a la resta del bestiar la idea de que cal morir abans que viure servint! els gossos fidels del pastor intenten amb agressivitat reconduir la situació però els lladrucs ja no fan por! l'amo desesperat amb l'escopeta a les mans no para de fotre trets assassinant alguns corders! les mares dels primers morts no paren de cridar i amb les llàgrimes als ulls son exemple de fermesa! aquelles que han sucumbit a tendresa de seguir vivint son arropades per les seus companyes i es fan fortes amb les abraçades! son participis d'un mateix destí un sacrifici que prive al rics de llet i llana i la seua carn i de la seua força de treball! el tren cada cop esta més prop desapareix l'angoixa del primer cop substituïda per la llibertat de morir amb dignitat!

Em venc per un jornal

soc ma d'obra barata i hem venc per un jornal
recorrec amb esperança els negocis de la ciutat
a les 8 del matí, vaig cara al polígon
amb camisa de quadros i ben afaitat
bon dia senyor, mire estic buscant feina
soc llicenciat i tinc el grau mitja
he sigut cambrer obrer i educador
però no m'importaria matar per un treball


hem prepare oposicions, i mire en infojobs
m'apunte a l'eoi, per a aprendre a dir hello
faig cursos gratuïts, la clau és la formació,
però sembla que les pràctiques son l'única opció
busque a l'estranger un lloc on escapar,
diuen que alemanya hi ha feina assegurà,
hem pose a fer papers i a buscar financiació
però ma mare hem diu que el pare ja es moros

estic
ja prou desesperat,
vull trobar una feina,
i guanyar-me el meu jornal

si
no la trobe prompte m'acabaré suïcidant
no vull viure a casa els pares
prefereix anar a l'infern

deixe arrere dignitat, valors i conviccions,
i pense que ja es hora de passar a l'acció,
el carnet del partit, és la solució,
hem faig de xuplar culs, que agafe un infecció,
però la meua intenció, no és la de trobar un sou,
la idea veure on viuen i on van de vacacions,
anar als seus congressos i a les reunions,
fer una conspiració, per prendre-li foc a tots


estic
ja molt desesperat
el panorama pinta mal
i l'executiu s'esta burlant

si
açò no canvia la vaig a liar,
amb una caputxa al cap,
seré atracador de bancs

La meua terra... 25 Abril

Adaptació per a cançó del poema de Naxito Roca - "Guernica Valenciana" que va dedicat a les víctimes del bombardeig de Xàtiva i a tots aquells que en dies com avui segueixen lluitant per l'alliberació de la nostra terra... "dels enderrocs i de les cendres i un cop de ràbia torna a néixer"

Des del puig fins la Vernissa

des del castell fins a Santa Anna

bordejant la serra bardissa

s'esten una terra socarrada.

Pel penyal de san Diego

travessant tota la plana

deixant arrere la solana

som a la Guernica valenciana

On tot era pau i calma

al febrer del trenta-nou

de sobte tot era fosc

de sobte tot era mort.

El so dels negres corbs de guerra

portaven cants de destrucció,

amarg fou el crit de dol

bombardejaven l'estació.

La nostra Xàtiva socarrada

una altra volta soterrada

dels enderrocs i de les cendres

i un cop de ràbia torna a néixer.

Deixant arrere els nostres dols

encetarem un nou vol

des de la terra ensangrentada

de la Guernica valenciana.

el nostre sant jordi...

 

ROSA MORTA

El principito - Cazando Monarcas

Cuando yo tenía veinticuatro años vi en un libro sobre la selva española que se titulaba "Cazando Monarcas", una magnífica lámina. Representaba un monarca que era cazado por una fiera.  En el libro se afirmaba: "Los monarcas son presas difíciles de cazar, se esconden tras una especie de manto que les hace parecer inmunes, però son mortales como todos los demàs. Su presencia suele generar descontento y gastos innecessarios".

Reflexioné mucho en ese momento sobre las aventuras de la jungla y a mi vez logré trazar con un lápiz de colores mi primer dibujo. Mi dibujo número 1 era de esta manera:

Enseñé mi obra de arte a las personas mayores y les pregunté si mi dibujo les daba miedo.
—¿por qué habría de asustar una boa que se ha tragado un elefante?— me respondieron.

Mi dibujo no representaba una boa que se havia tragado a un elefante. Representaba una serpiente boa que digiere a dos monarcas de la selva española.

Dibujé entonces el interior de la serpiente boa a fin de que las personas mayores pudieran comprender. Siempre estas personas tienen necesidad de explicaciones. Mi dibujo número 2 era así:

Las personas mayores me aconsejaron abandonar el dibujo de serpientes boas, ya fueran abiertas o cerradas, y poner más interés en la geografía, la historia, el cálculo y la gramática. De esta manera a la edad de veintitres años abandoné una magnífica carrera de pintor. Había quedado desilusionado por el fracaso de mis dibujos número 1 y número 2. Las personas mayores nunca pueden comprender algo por sí solas y es muy aburrido para los niños tener que darles una y otra vez explicaciones.

pero tenemos que seguir intentándolo...

El principito - Froilán

Identitat i orgasmes fingits

De la ma de JO SOL, ens arriba aquest retall de la vida d'un "anarquista del cos". A través del mon de l'espectacle Lazlo Pearlman és converteix el seu cos en un arma que busca la ruptura de la nostra identitat sexual, del binomi de gènere, del que som o no som.

A través d'un discurs passional i ple d'angoixa, aquest artista conceptual ens mostra la percepció que te la majoria de la població sobre el cos humà i els prejudicis que això comporta. El protagonista ens bombardeja amb preguntes de difícil resposta, i busca la forma de fer-nos entendre que som persones, i que la resta de qüestions som banalitats. Ens mostra com fingim perquè ens han ensenyat a fingir, perquè el que es normal ho és i el que no, no.

Un documental capaç de transmetre sensacions i destruir prejudicis, capaç de trencar esquemes, que ens fa buscar respostes en nosaltres mateixa, i que ens mostra de la forma més contundent que la identitat és una construcció social.

"Estava Adan, amb la seua fulla de parra. Gaudint del bon temps que feia en el seu magnífic jardí. Rodejat d'animalets, bevent llet fresca de cabra, menjant mel de flors silvestres, i acompanyat per la preciosa Eva, una tia fantàstica, amb bons pits i una melena rossa, un regal de deu per a alleugerar-li el dolor i el sofriment, que, a fi de comptes, es limitava a menjar fruita maura i a jugar amb la seua serpent.

Ella no havia sigut la primera, havia sigut una tal Lilith, una puta descarada, amb un nom que no volia tornar a escoltar. Perquè un dia Lilith, que no devia ser mencionada, va mirar a Adan i cansada d'estar cap per amunt, i de ser follada com a ell li agradava, sense queixar-se mai, li va dir:
- Amor, quant tu acabes jo encara tinc que començar.

Adan, desconcertat i perplecxe, i sentint els possibles danys que podria sofrir el seu valuós orgull masculí, va contestar:
- Però pareixia que t'agradava, ho dic per els sons que feies i com et movies
- Amor (va contestar ella), quant estic amb tu mereixeria un oscar, m'agrada actuar per a protegir els teus fràgils sentiments. Lo que tu pensaves que era una autèntic plaer, jo ho anomene un fake orgasm"

Feres al treball - Breu homenatge a les dones pel 8 de Març - Ni un abús al lloc de treball

Encara hi ha sang a les meues mans
i les cames ja fa minuts que m'han dit prou,
no sé com he sigut capaç de fer-ho,
però després de la impotència i la por
han vingut la ràbia i les ganes de cridar.

No és el primer dia que m'ha mirat així,
li ho note des de fa temps.
No somreia quan ho feia,
però els ulls eren inquiets,
com si amagaren algun secret.

El cabró avui ha perdut la vergonya
i sincerament, m'he sentit segura a l'entrar al bany,
no esperava que s'atrevira a entrar.
Ara ja no hem tornarà a passar mai,
me n'he eixit d'aquesta com una autèntica dona.

Al principi feia olor a net
el servei de neteja feia poc que havia estat,
però m'he sobresaltat al sentir l'olor del seu alè.
En mirar a l'espill l'he vist plantat
i hem mirava nerviós al meu costat.

No ha obert la boca, no ha dit ni una paraula,
tan sols quant se les ha vist putes ha cridat,
tan sols quant m'he vist obligada a reaccionar.
Ni tan sols ho ha intentat dissimular,
hem mirava mentre es tocava empalmat.

De sobte una mà al pit i l'altra per l'esquena,
els seus llavis al meu coll, com si fos seua,
com si li pertanyera.
Treballe per a ell, no sóc la seua puta,
ara sap que realment sóc una fera.

M'ha intentat despullar, arrancant-me la roba,
m'he sentit violada abans de que ho intentara,
han desaparegut els diners i les lleis punitives,
m'ha importat una merda si hi havien conseqüències,
m'ha importat defendre la meua essència.

El llapis dels ulls encara està al lloc on l'he deixat,
ara ja no surt casi sang del forat.
Espere asseguda al sòl, espere l'entrada d'alguna companya,
que contemple el que he fet per totes, no per mi sola.
Que m'ajude a alçar-me i deixar enrere el coll sagnant d'aquell que de mi ha intentat abusar.

Haciendo pasta... te ves?

Intifalla! - Quan la festa esdevé en lluita

Hi ha de festes populars, alternatives i combatives, d'actes on mesclem la festa amb la política, cultura i reflexió, i les falles de fa uns anys no son menys, tal i com han demostrat centres socials i http://fallespopulars.org/.

Les falles contenen el seu esperit crític als monuments, però va més enllà dels la caricatura dels ninots i dels comentaris als cartells? No podem negar que hi han falles que organitzen actes de caràcter crític o fins i tot en alguns casos amb rerefons polític, tot i que no abunden, però el que no he vist mai, és un plantejament que vaja més enllà, que arranque al més intern de la festa, a la quotidianitat, unes falles solidaries, respectuoses amb el mediambient, sostenible, crítiques i reivindicatives. La festa no ha estat mai deslligada de la política, i aquells que pensen o diuen que les les fallen no entenen de política, que pregunten als ninots.

A la resta no se, però a Xàtiva les falles poc van més enllà de la festa-borratxera, el fatxerio s'entreveu en actes com el rally, on s'escolten crits ofensius contra l'homenatge a les víctimes del bombardeig i es gaudeix de l'himne regional com a la declaració anticatalanista per excel·lència. Així i tot la diversitat ideològica omple els casals, però pocs es mostren disposats a prendre posició i denunciar o modificar les seues conductes col·lectives, es deixen dur per la comoditat de la festa establida, sense contemplar que la cultura i la festa sempre han sigut i seran motor de canvi i acció col·lectiva.

No podem obviar el fort caràcter identitari de les agrupacions falleres, i que aquestes poden esdevindre en ent transformador, com qualsevol entitat, però també som la resta de ciutadans que no perteneixem a ninguna falla els que omplim els carrers, visitem els monuments, acudim a les mascletades, toquem a les xarangues i comprem la loteria, sense el poble no hi ha festa, aquesta es per al poble, i la festa la fem tots i totes.

Tots formem part del que ens envolta i per tant també de les nostres festes, per una festa diferent, enguany més que mai calen unes falles combatives, a València i a tots els pobles, aquest any, ofrena al foc, que prenga la verge, INTIFALLA 2011!

"Las llama anda ya cerquita del cabron del camps...

los sinverguenzas tienen un destino... fuego..." Sophy Zoo - Necios

La repressió per a l'acció 21-F

6€ per a pillar el tren direcció València, una manifestació organitzada en menys de 24h, una caminata de por sense saber la direcció, crits de denúncia per totes bandes, xarxes socials a tot motor, imatges i vídeos a foc seguit, i ni una càrrega policial... casualitat?

Els colps del dimecres motivaren el suport del dijous, les detencions del dijous desencadenaren la ràbia del divendres, aquestes a la seua vegada contribuïren (perquè no podem pensar que son detencions en va) a la solidaritat i espontaneitat d'air, que avui s'ha vist reforçada per el suport de tots els presents.

Vull dir, responem a l'estimul de la violència com Sànchez de León al seu nou lloc, amb grans esdeveniments de demostració de poder. Ella desplega antidisturbis? El poble desplega persones. Ha sigut una reacció en cadena que fins i tot ha provocat la indignació i la ruptura del silenci d'una part dels treballadors de canal nou, "lo nunca visto txe"... Però, avui que més ha passat? S'ha aconseguit el que es desitjava?

Exceptuant la presencia dels uniformats al costat de les "lecheres" als punts estratègics com ara a la seu del pp, i altres, on estaven els "repartidors" de les "lechereres"? I el monopoli de la violència? Sembla que avui s'havia esfumat.

Cada u que extraga les seues conclusions, perquè érem molta penya, perquè la delegada veu perillar el seu lloc de treball, perquè se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació, perquè hi havia que estalviar calefacció a les comissaries o perquè avui els antidisturbis tenien agulletes. Tant me fa, avui, rés ha canviat, i el que no entenc és com si "l'enemic" tal i com ens anomenen, avui érem més... com pot ser que no s'haja liat més que air? si som nosaltres els provocadors i els violents? Ho teníem a ous per canviar alguna cosa, i no ha passat, la gent conserva els seus llocs de treball, tots tornem a casa a sopar, sense ferides però amb els peus cansats, amb una sensació d'incertessa sobre quin ha sigut el nostre paper en aquesta història del 21-F en la que vagabem a la nostra voluntat per els carrers de València... i?

Hi ha qui diu, "tu que, que si no t'acacen no fas rés?" o "et fa falta un bon colp de vara", i a nosaltres que? Ens fa falt un cop de porra tots els dies per a saber el que hem de fer, per a eixir al carrer?

Sols volia dur a la reflexió que tot el que ha passat , l'espontaneitat i les ganes d'eixir al carrer d'estos dies no les han generades sols les retallades, la corrupció, la malversació o la injustícia, son fruit en major mesura de la violència gratuïta de la repressió estatal.

A més repressió, més acció, no deuria ser al revés? Alguna està canviant?

Ai ho deixe, una nova estratègia per als moviments socials, "palo pa luchar!"

Xàtiva 23-F

Als que estem als pobles en arriba l'angoixa i la impotència de no saber realment la magnitud dels esdeveniments d'estos dies, de qui son els detinguts i els ferits, tot i que tenim la sensació de que podria haver sigut qualsevol de nosaltres.

Als que estem als pobles ens resta la ràbia i les ganes de plorar, de renunciar a responsabilitats i muntar a la capital a defendre el que es nostre i solidaritzar-nos amb els que han estat hores abans, i ara son a les comissaries, als hospitals o son trankilitzats per familiars i amics en qualsevol indret de la capital.

Als que estem als pobles naveguem per internet buscant respostes, sabem que els grans mitjans no ens contaran el que volem sentir, que la veritat està als cops i les ferides, als malsons de companys, o a les assemblees espontànies.

Als que estem als pobles esperem trobar un moment per a anar a València, encara que el transport públic ens coste un dineral, deixem als pares nerviosos a casa o estem malalts.

Però sobre tot, als que estem als pobles esperem amb ànsia les concentracions a les nostres comarques, conscients de que la lluita no és sols a València, la primera línia és a tots els indrets en el dia a dia.

Contra les retallades, contra la corrupció, contra la vergonya i la repressió, per la solidaritat amb els ferits, detinguts i companys, per les nostres famílies i amics, i com no, perquè tot està per decidir.

DIJOUS 23-F A LES 18:00 MANIFESTACIÓ DES DE LA PLAÇA DE BOUS DE XÀTIVA, DIGUEM NO A LES RETALLADES, DIGUEM NO A LA REPRESSIÓ.

sANT vALENTIN FOK

Que prenga el teu cor,

de dolor convertit en foc,

de flama violenta i agitada,

de ràbia que neix quotidiana.

Que prenga els carrers

els comerços i la gent,

i amb cendres i fum en l'aire

 que ofegue pulmons i deixe cecs.

Que prenga als veïns,

fins i tot a tu mateix

espurna viva que crema el que l'envolta

sense prejudicis ni miraments.

Fes que jo també prenga,

aviva en mi la força del canvi,

empentam al foc,

converteix-me en la teua ma dreta.

Si ho llegeixes i m'estimes

que prenga el mon sencer,

vull veure les flames per tot arreu,

vull veure foc del que purifica les ments.

sAN vALENTINE FOK

 

 

Solidaritat parke alkosa

Els col·lectius de La Costera signants d’aquest manifest en solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa volem manifestar el següent:

La nostra plena solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa els quals estan pagant de manera cruel les conseqüències de les nombroses retallades que estem patint de mans de la Generalitat Valenciana.

Actualment hi ha 3 persones en vaga de fam perquè fa 6 mesos que no poden tirar el projecte comunitari endavant, 30 persones que veuen els seus sous a les mans dels polítics, 70 dies d'estança indefinida a la capital del Túria, i fins a 320000€ de deute que ofega i assassina el projecte comunitari i social "Nosotr@s Mism@s".

La nostra plena solidaritat i afecte amb les 3 persones que estan en vaga de fam per denunciar aquesta situació, amb els milers de persones que s’estan manifestant a València i a la comarca de l’Horta per mostrar la seua solidaritat amb les companyes del Parc Alcosa... En definitiva, amb totes aquelles persones que estan lluitant perquè la Generalitat pague el que deu.

Reconeixem la tasca dels veïns de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke, exemple de la lluita pels drets, exemple de solidaritat amb la resta de retallades, exemple de complicitat col·lectiva, exemple de trinxera indefinida que no està disposada a donar un pas enrere.


Ànims, Solidaritat Parke Alkosa!


caMot / Endavant / Raval Viu / Plataforma contra la crisi i les retallades / Col·lectiu de Solidaritat de la Costera


http://www.koordinadorapark.blogspot.com/


http://www.coordinacionbaladre.org/