divendres, 16 de març del 2012

Identitat i orgasmes fingits

De la ma de JO SOL, ens arriba aquest retall de la vida d'un "anarquista del cos". A través del mon de l'espectacle Lazlo Pearlman és converteix el seu cos en un arma que busca la ruptura de la nostra identitat sexual, del binomi de gènere, del que som o no som.

A través d'un discurs passional i ple d'angoixa, aquest artista conceptual ens mostra la percepció que te la majoria de la població sobre el cos humà i els prejudicis que això comporta. El protagonista ens bombardeja amb preguntes de difícil resposta, i busca la forma de fer-nos entendre que som persones, i que la resta de qüestions som banalitats. Ens mostra com fingim perquè ens han ensenyat a fingir, perquè el que es normal ho és i el que no, no.

Un documental capaç de transmetre sensacions i destruir prejudicis, capaç de trencar esquemes, que ens fa buscar respostes en nosaltres mateixa, i que ens mostra de la forma més contundent que la identitat és una construcció social.

"Estava Adan, amb la seua fulla de parra. Gaudint del bon temps que feia en el seu magnífic jardí. Rodejat d'animalets, bevent llet fresca de cabra, menjant mel de flors silvestres, i acompanyat per la preciosa Eva, una tia fantàstica, amb bons pits i una melena rossa, un regal de deu per a alleugerar-li el dolor i el sofriment, que, a fi de comptes, es limitava a menjar fruita maura i a jugar amb la seua serpent.

Ella no havia sigut la primera, havia sigut una tal Lilith, una puta descarada, amb un nom que no volia tornar a escoltar. Perquè un dia Lilith, que no devia ser mencionada, va mirar a Adan i cansada d'estar cap per amunt, i de ser follada com a ell li agradava, sense queixar-se mai, li va dir:
- Amor, quant tu acabes jo encara tinc que començar.

Adan, desconcertat i perplecxe, i sentint els possibles danys que podria sofrir el seu valuós orgull masculí, va contestar:
- Però pareixia que t'agradava, ho dic per els sons que feies i com et movies
- Amor (va contestar ella), quant estic amb tu mereixeria un oscar, m'agrada actuar per a protegir els teus fràgils sentiments. Lo que tu pensaves que era una autèntic plaer, jo ho anomene un fake orgasm"


dijous, 8 de març del 2012

Feres al treball - Breu homenatge a les dones pel 8 de Març - Ni un abús al lloc de treball

Encara hi ha sang a les meues mans
i les cames ja fa minuts que m'han dit prou,
no sé com he sigut capaç de fer-ho,
però després de la impotència i la por
han vingut la ràbia i les ganes de cridar.

No és el primer dia que m'ha mirat així,
li ho note des de fa temps.
No somreia quan ho feia,
però els ulls eren inquiets,
com si amagaren algun secret.

El cabró avui ha perdut la vergonya
i sincerament, m'he sentit segura a l'entrar al bany,
no esperava que s'atrevira a entrar.
Ara ja no hem tornarà a passar mai,
me n'he eixit d'aquesta com una autèntica dona.

Al principi feia olor a net
el servei de neteja feia poc que havia estat,
però m'he sobresaltat al sentir l'olor del seu alè.
En mirar a l'espill l'he vist plantat
i hem mirava nerviós al meu costat.

No ha obert la boca, no ha dit ni una paraula,
tan sols quant se les ha vist putes ha cridat,
tan sols quant m'he vist obligada a reaccionar.
Ni tan sols ho ha intentat dissimular,
hem mirava mentre es tocava empalmat.

De sobte una mà al pit i l'altra per l'esquena,
els seus llavis al meu coll, com si fos seua,
com si li pertanyera.
Treballe per a ell, no sóc la seua puta,
ara sap que realment sóc una fera.

M'ha intentat despullar, arrancant-me la roba,
m'he sentit violada abans de que ho intentara,
han desaparegut els diners i les lleis punitives,
m'ha importat una merda si hi havien conseqüències,
m'ha importat defendre la meua essència.

El llapis dels ulls encara està al lloc on l'he deixat,
ara ja no surt casi sang del forat.
Espere asseguda al sòl, espere l'entrada d'alguna companya,
que contemple el que he fet per totes, no per mi sola.
Que m'ajude a alçar-me i deixar enrere el coll sagnant d'aquell que de mi ha intentat abusar.