Xerry
dimarts, 7 de juliol del 2015
dijous, 14 de febrer del 2013
LSDT 3.- De colzes pelats
Després de passar la setmana estudiant
per a l'examen de demà que no vaig a aprovar
hem passa pel cap agafar ell llibre arrancar-li les fulles i fer un collage
el llit m'espera amb un somni especial, la cara del mestre quant el veja demà
quina sensació de satisfacció quant un ho envia tot a kagar
La mare m'espera a l'hora de sopar, i com si fos a l'església confesse el pecat
açò no es per mi, estic perdent el temps, estaria millor treballant al camp
"quant de temps i diners en tu hem malgastat, sempre fas igual no tens rés clar"
saps que ningun títol hem farà canviar, que no es pot fer de mi un home com cal
No te sentit fer tots el mateix, estem estudiant i no treballant,
memoritzem les lliçons com ordinadors i aquell que vomite tal qual li han demanat serà premiat, el millor regurgitant, es mereix un deu després de la pota,
que li porten un xut de primperan, que com seguisca així deixarà de pensar.
Ací no aprenem ens estan enganyat, soc més feliç llegint el llibre que vull triar
que sentint-me obligat a comentar eixe mort, que parla de coses que hem tenen igual
pensar per mi mateix, també és un deport, I si no estic preparat per al mon laboral,
la veritat no m'estranya, quant tenia 15 anys l'assignatura d'esclau no la vaig superar
Podem aprendre molt més, vivint la vida i sent conscient que ens exploten igual, amb carrera o graduat. No és important la nota de tall, si tenim un màster o fem un curset, ningú et pot dir que no ets capaç de rés, sempre seràs el que vulgues ser.
Redéu quina feina, ara posat a pensar que serà de tu, del tel teu futur,
si no ets ningú, t'agrada el punk, portes arracades i vols un tato,
si amb l'edat que tens, no saps que vols fer, es que ets un desperdici, aniràs al fem
si vols ser com la resta, afaitat i tallat eixa cresta
No soc imbècil que cegueu, no pense ser un recanvi més,
tots som igual, servim per al mateix, per a fer a l'empresari guanyar diners
no seré un visionari, ni tindré un doctorat ni treballaré a un ministeri,
això no vol dir que el meu cap, sigui capaç de canviar la realitat.
Reflexionant, o bé cridant, fins i tot ballant amb les paraules,
paraules d'amics somriures i baralles, sang i plors i altres passions,
d'això si que de veritat s'aprèn dels cops de la vida sense miraments
no hi ha rés que desitge més, que no ser com volen fer-me ser.
He aprés de cançons, del dolor i el amor, de vides compartides amb sang suor
de pares, d'amics i com no d'enemics, de pelis i llibres abans de dormir,
d'algun professor, dels bars i la nit, de concerts i malsons i d'algun malparit
però sobre tot he aprés a pensar, soc jo qui maneja aquest joc.
per a l'examen de demà que no vaig a aprovar
hem passa pel cap agafar ell llibre arrancar-li les fulles i fer un collage
el llit m'espera amb un somni especial, la cara del mestre quant el veja demà
quina sensació de satisfacció quant un ho envia tot a kagar
La mare m'espera a l'hora de sopar, i com si fos a l'església confesse el pecat
açò no es per mi, estic perdent el temps, estaria millor treballant al camp
"quant de temps i diners en tu hem malgastat, sempre fas igual no tens rés clar"
saps que ningun títol hem farà canviar, que no es pot fer de mi un home com cal
No te sentit fer tots el mateix, estem estudiant i no treballant,
memoritzem les lliçons com ordinadors i aquell que vomite tal qual li han demanat serà premiat, el millor regurgitant, es mereix un deu després de la pota,
que li porten un xut de primperan, que com seguisca així deixarà de pensar.
Ací no aprenem ens estan enganyat, soc més feliç llegint el llibre que vull triar
que sentint-me obligat a comentar eixe mort, que parla de coses que hem tenen igual
pensar per mi mateix, també és un deport, I si no estic preparat per al mon laboral,
la veritat no m'estranya, quant tenia 15 anys l'assignatura d'esclau no la vaig superar
Podem aprendre molt més, vivint la vida i sent conscient que ens exploten igual, amb carrera o graduat. No és important la nota de tall, si tenim un màster o fem un curset, ningú et pot dir que no ets capaç de rés, sempre seràs el que vulgues ser.
Redéu quina feina, ara posat a pensar que serà de tu, del tel teu futur,
si no ets ningú, t'agrada el punk, portes arracades i vols un tato,
si amb l'edat que tens, no saps que vols fer, es que ets un desperdici, aniràs al fem
si vols ser com la resta, afaitat i tallat eixa cresta
No soc imbècil que cegueu, no pense ser un recanvi més,
tots som igual, servim per al mateix, per a fer a l'empresari guanyar diners
no seré un visionari, ni tindré un doctorat ni treballaré a un ministeri,
això no vol dir que el meu cap, sigui capaç de canviar la realitat.
Reflexionant, o bé cridant, fins i tot ballant amb les paraules,
paraules d'amics somriures i baralles, sang i plors i altres passions,
d'això si que de veritat s'aprèn dels cops de la vida sense miraments
no hi ha rés que desitge més, que no ser com volen fer-me ser.
He aprés de cançons, del dolor i el amor, de vides compartides amb sang suor
de pares, d'amics i com no d'enemics, de pelis i llibres abans de dormir,
d'algun professor, dels bars i la nit, de concerts i malsons i d'algun malparit
però sobre tot he aprés a pensar, soc jo qui maneja aquest joc.
dijous, 6 de desembre del 2012
LSDT 2.- Sacrifici Col·lectiu (amb el Tokai)
Versió del tema Sacrifici Col·lectiu del grup Casus Belli (5 Dosis de Realísme)
http://www.casus-belli.es/
el ramat, ha quedat aturat
en meitat de la via
esperant que passe un tren fugaç
i els arranque la vida!
ovelles negres han estés
a la resta del bestiar
la idea de que cal morir
abans que viure servint!
els gossos fidels del pastor
intenten amb agressivitat
reconduir la situació
però els lladrucs ja no fan por!
l'amo desesperat
amb l'escopeta a les mans
no para de fotre trets
assassinant alguns corders!
les mares dels primers morts
no paren de cridar
i amb les llàgrimes als ulls
son exemple de fermesa!
aquelles que han sucumbit
a tendresa de seguir vivint
son arropades per les seus companyes
i es fan fortes amb les abraçades!
son participis d'un mateix destí
un sacrifici que prive al rics
de llet i llana i la seua carn
i de la seua força de treball!
el tren cada cop esta més prop
desapareix l'angoixa del primer cop
substituïda per la llibertat
de morir amb dignitat!
dimarts, 27 de novembre del 2012
Em venc per un jornal
soc ma d'obra barata i hem venc per un jornal
recorrec amb esperança els negocis de la ciutat
a les 8 del matí, vaig cara al polígon
amb camisa de quadros i ben afaitat
bon dia senyor, mire estic buscant feina
soc llicenciat i tinc el grau mitja
he sigut cambrer obrer i educador
però no m'importaria matar per un treball
hem prepare oposicions, i mire en infojobs
m'apunte a l'eoi, per a aprendre a dir hello
faig cursos gratuïts, la clau és la formació,
però sembla que les pràctiques son l'única opció
busque a l'estranger un lloc on escapar,
diuen que alemanya hi ha feina assegurà,
hem pose a fer papers i a buscar financiació
però ma mare hem diu que el pare ja es moros
estic
ja prou desesperat,
vull trobar una feina,
i guanyar-me el meu jornal
si
no la trobe prompte m'acabaré suïcidant
no vull viure a casa els pares
prefereix anar a l'infern
deixe arrere dignitat, valors i conviccions,
i pense que ja es hora de passar a l'acció,
el carnet del partit, és la solució,
hem faig de xuplar culs, que agafe un infecció,
però la meua intenció, no és la de trobar un sou,
la idea veure on viuen i on van de vacacions,
anar als seus congressos i a les reunions,
fer una conspiració, per prendre-li foc a tots
estic
ja molt desesperat
el panorama pinta mal
i l'executiu s'esta burlant
si
açò no canvia la vaig a liar,
amb una caputxa al cap,
seré atracador de bancs
recorrec amb esperança els negocis de la ciutat
a les 8 del matí, vaig cara al polígon
amb camisa de quadros i ben afaitat
bon dia senyor, mire estic buscant feina
soc llicenciat i tinc el grau mitja
he sigut cambrer obrer i educador
però no m'importaria matar per un treball
hem prepare oposicions, i mire en infojobs
m'apunte a l'eoi, per a aprendre a dir hello
faig cursos gratuïts, la clau és la formació,
però sembla que les pràctiques son l'única opció
busque a l'estranger un lloc on escapar,
diuen que alemanya hi ha feina assegurà,
hem pose a fer papers i a buscar financiació
però ma mare hem diu que el pare ja es moros
estic
ja prou desesperat,
vull trobar una feina,
i guanyar-me el meu jornal
si
no la trobe prompte m'acabaré suïcidant
no vull viure a casa els pares
prefereix anar a l'infern
deixe arrere dignitat, valors i conviccions,
i pense que ja es hora de passar a l'acció,
el carnet del partit, és la solució,
hem faig de xuplar culs, que agafe un infecció,
però la meua intenció, no és la de trobar un sou,
la idea veure on viuen i on van de vacacions,
anar als seus congressos i a les reunions,
fer una conspiració, per prendre-li foc a tots
estic
ja molt desesperat
el panorama pinta mal
i l'executiu s'esta burlant
si
açò no canvia la vaig a liar,
amb una caputxa al cap,
seré atracador de bancs
dimecres, 25 d’abril del 2012
La meua terra... 25 Abril
Adaptació per a cançó del poema de Naxito Roca - "Guernica Valenciana" que va dedicat a les víctimes del bombardeig de Xàtiva i a tots aquells que en dies com avui segueixen lluitant per l'alliberació de la nostra terra... "dels enderrocs i de les cendres i un cop de ràbia torna a néixer"
des del castell fins a Santa Anna
bordejant la serra bardissa
s'esten una terra socarrada.
Pel penyal de san Diego
travessant tota la plana
deixant arrere la solana
som a la Guernica valenciana
On tot era pau i calma
al febrer del trenta-nou
de sobte tot era fosc
de sobte tot era mort.
El so dels negres corbs de guerra
portaven cants de destrucció,
amarg fou el crit de dol
bombardejaven l'estació.
La nostra Xàtiva socarrada
una altra volta soterrada
dels enderrocs i de les cendres
i un cop de ràbia torna a néixer.
Deixant arrere els nostres dols
encetarem un nou vol
des de la terra ensangrentada
de la Guernica valenciana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)