diumenge, 21 d’agost del 2011

sacrifici col·lectiu

el ramat, ha quedat aturat
en meitat de la via
esperant que passe un tren fugaç
i els arranque la vida!

ovelles negres han estés
a la resta del bestiar
la idea de que cal morir
abans que viure servint!

els gossos fidels del pastor
intenten amb agressivitat
reconduir la situació
però els lladrucs ja no fan por!

l'amo desesperat
amb l'escopeta a les mans
no para de fotre trets
assassinant alguns corders!



Les mares dels primers morts
no paren de cridar
i amb les llàgrimes als ulls
son exemple de fermesa!

aquelles que han sucumbit
a tendresa de seguir vivint
son arropades per les seus companyes
i es fan fortes amb les abraçades!

son participis d'un mateix destí
un sacrifici que prive al rics
de llet i llana i la seua carn
i de la seua força de treball !

el tren cada cop esta més prop
desapareix l'angoixa del primer cop
substituïda per la llibertat
de morir amb dignitat!