dijous, 14 de febrer del 2013

LSDT 3.- De colzes pelats

Després de passar la setmana estudiant
per a l'examen de demà que no vaig a aprovar
hem passa pel cap agafar ell llibre arrancar-li les fulles i fer un collage
el llit m'espera amb un somni especial, la cara del mestre quant el veja demà
quina sensació de satisfacció quant un ho envia tot a kagar

La mare m'espera a l'hora de sopar, i com si fos a l'església confesse el pecat
açò no es per mi, estic perdent el temps, estaria millor treballant al camp
"quant de temps i diners en tu hem malgastat, sempre fas igual no tens rés clar"
saps que ningun títol hem farà canviar, que no es pot fer de mi un home com cal

No te sentit fer tots el mateix, estem estudiant i no treballant,
memoritzem les lliçons com ordinadors i aquell que vomite tal qual li han demanat serà premiat, el millor regurgitant, es mereix un deu després de la pota,
que li porten un xut de primperan, que com seguisca així deixarà de pensar.

Ací no aprenem ens estan enganyat, soc més feliç llegint el llibre que vull triar
que sentint-me obligat a comentar eixe mort, que parla de coses  que hem tenen igual
pensar per mi mateix, també és un deport, I si no estic preparat per al mon laboral, 
la veritat no m'estranya, quant tenia 15 anys l'assignatura d'esclau no la vaig superar

Podem aprendre molt més, vivint la vida i sent conscient que ens exploten igual, amb carrera o graduat. No és important la nota de tall, si tenim un màster o fem un curset, ningú et pot dir que no ets capaç de rés, sempre seràs el que vulgues ser.

Redéu quina feina, ara posat a pensar que serà de tu, del tel teu futur,
si no ets ningú, t'agrada el punk, portes arracades i vols  un tato,
si amb l'edat que tens, no saps que vols fer, es que ets un desperdici, aniràs al fem
si vols ser com la resta, afaitat i tallat eixa cresta

No soc imbècil que cegueu, no pense ser un recanvi més,
tots som igual, servim per al mateix, per a fer a l'empresari guanyar diners
no seré un visionari, ni tindré un doctorat ni treballaré a un ministeri,
això no vol dir que el meu cap, sigui capaç de canviar la realitat.

Reflexionant, o bé cridant, fins i tot ballant amb les paraules,
paraules d'amics somriures i baralles, sang i plors i altres passions,
d'això si que de veritat s'aprèn dels cops de la vida sense miraments
no hi ha rés que desitge més, que no ser com volen fer-me ser.

He aprés de cançons, del dolor i el amor, de vides compartides amb sang suor
de pares, d'amics i com no d'enemics, de pelis i llibres abans de dormir,
d'algun professor, dels bars i la nit, de concerts i malsons i d'algun malparit
però sobre tot he aprés a pensar, soc jo qui maneja aquest joc.