dilluns, 27 de febrer del 2012

Intifalla! - Quan la festa esdevé en lluita

Hi ha de festes populars, alternatives i combatives, d'actes on mesclem la festa amb la política, cultura i reflexió, i les falles de fa uns anys no son menys, tal i com han demostrat centres socials i http://fallespopulars.org/.

Les falles contenen el seu esperit crític als monuments, però va més enllà dels la caricatura dels ninots i dels comentaris als cartells? No podem negar que hi han falles que organitzen actes de caràcter crític o fins i tot en alguns casos amb rerefons polític, tot i que no abunden, però el que no he vist mai, és un plantejament que vaja més enllà, que arranque al més intern de la festa, a la quotidianitat, unes falles solidaries, respectuoses amb el mediambient, sostenible, crítiques i reivindicatives. La festa no ha estat mai deslligada de la política, i aquells que pensen o diuen que les les fallen no entenen de política, que pregunten als ninots.

A la resta no se, però a Xàtiva les falles poc van més enllà de la festa-borratxera, el fatxerio s'entreveu en actes com el rally, on s'escolten crits ofensius contra l'homenatge a les víctimes del bombardeig i es gaudeix de l'himne regional com a la declaració anticatalanista per excel·lència. Així i tot la diversitat ideològica omple els casals, però pocs es mostren disposats a prendre posició i denunciar o modificar les seues conductes col·lectives, es deixen dur per la comoditat de la festa establida, sense contemplar que la cultura i la festa sempre han sigut i seran motor de canvi i acció col·lectiva.

No podem obviar el fort caràcter identitari de les agrupacions falleres, i que aquestes poden esdevindre en ent transformador, com qualsevol entitat, però també som la resta de ciutadans que no perteneixem a ninguna falla els que omplim els carrers, visitem els monuments, acudim a les mascletades, toquem a les xarangues i comprem la loteria, sense el poble no hi ha festa, aquesta es per al poble, i la festa la fem tots i totes.

Tots formem part del que ens envolta i per tant també de les nostres festes, per una festa diferent, enguany més que mai calen unes falles combatives, a València i a tots els pobles, aquest any, ofrena al foc, que prenga la verge, INTIFALLA 2011!

"Las llama anda ya cerquita del cabron del camps...
los sinverguenzas tienen un destino... fuego..." Sophy Zoo - Necios

dimarts, 21 de febrer del 2012

La repressió per a l'acció 21-F


6€ per a pillar el tren direcció València, una manifestació organitzada en menys de 24h, una caminata de por sense saber la direcció, crits de denúncia per totes bandes, xarxes socials a tot motor, imatges i vídeos a foc seguit, i ni una càrrega policial... casualitat?

Els colps del dimecres motivaren el suport del dijous, les detencions del dijous desencadenaren la ràbia del divendres, aquestes a la seua vegada contribuïren (perquè no podem pensar que son detencions en va) a la solidaritat i espontaneitat d'air, que avui s'ha vist reforçada per el suport de tots els presents.

Vull dir, responem a l'estimul de la violència com Sànchez de León al seu nou lloc, amb grans esdeveniments de demostració de poder. Ella desplega antidisturbis? El poble desplega persones. Ha sigut una reacció en cadena que fins i tot ha provocat la indignació i la ruptura del silenci d'una part dels treballadors de canal nou, "lo nunca visto txe"... Però, avui que més ha passat? S'ha aconseguit el que es desitjava?

Exceptuant la presencia dels uniformats al costat de les "lecheres" als punts estratègics com ara a la seu del pp, i altres, on estaven els "repartidors" de les "lechereres"? I el monopoli de la violència? Sembla que avui s'havia esfumat.

Cada u que extraga les seues conclusions, perquè érem molta penya, perquè la delegada veu perillar el seu lloc de treball, perquè se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació, perquè hi havia que estalviar calefacció a les comissaries o perquè avui els antidisturbis tenien agulletes. Tant me fa, avui, rés ha canviat, i el que no entenc és com si "l'enemic" tal i com ens anomenen, avui érem més... com pot ser que no s'haja liat més que air? si som nosaltres els provocadors i els violents? Ho teníem a ous per canviar alguna cosa, i no ha passat, la gent conserva els seus llocs de treball, tots tornem a casa a sopar, sense ferides però amb els peus cansats, amb una sensació d'incertessa sobre quin ha sigut el nostre paper en aquesta història del 21-F en la que vagabem a la nostra voluntat per els carrers de València... i?

Hi ha qui diu, "tu que, que si no t'acacen no fas rés?" o "et fa falta un bon colp de vara", i a nosaltres que? Ens fa falt un cop de porra tots els dies per a saber el que hem de fer, per a eixir al carrer?

Sols volia dur a la reflexió que tot el que ha passat , l'espontaneitat i les ganes d'eixir al carrer d'estos dies no les han generades sols les retallades, la corrupció, la malversació o la injustícia, son fruit en major mesura de la violència gratuïta de la repressió estatal.

A més repressió, més acció, no deuria ser al revés? Alguna està canviant?

Ai ho deixe, una nova estratègia per als moviments socials, "palo pa luchar!"

Xàtiva 23-F

Als que estem als pobles en arriba l'angoixa i la impotència de no saber realment la magnitud dels esdeveniments d'estos dies, de qui son els detinguts i els ferits, tot i que tenim la sensació de que podria haver sigut qualsevol de nosaltres.

Als que estem als pobles ens resta la ràbia i les ganes de plorar, de renunciar a responsabilitats i muntar a la capital a defendre el que es nostre i solidaritzar-nos amb els que han estat hores abans, i ara son a les comissaries, als hospitals o son trankilitzats per familiars i amics en qualsevol indret de la capital.

Als que estem als pobles naveguem per internet buscant respostes, sabem que els grans mitjans no ens contaran el que volem sentir, que la veritat està als cops i les ferides, als malsons de companys, o a les assemblees espontànies.

Als que estem als pobles esperem trobar un moment per a anar a València, encara que el transport públic ens coste un dineral, deixem als pares nerviosos a casa o estem malalts.

Però sobre tot, als que estem als pobles esperem amb ànsia les concentracions a les nostres comarques, conscients de que la lluita no és sols a València, la primera línia és a tots els indrets en el dia a dia.

Contra les retallades, contra la corrupció, contra la vergonya i la repressió, per la solidaritat amb els ferits, detinguts i companys, per les nostres famílies i amics, i com no, perquè tot està per decidir.

DIJOUS 23-F A LES 18:00 MANIFESTACIÓ DES DE LA PLAÇA DE BOUS DE XÀTIVA, DIGUEM NO A LES RETALLADES, DIGUEM NO A LA REPRESSIÓ.

dimarts, 14 de febrer del 2012

sANT vALENTIN FOK


Que prenga el teu cor,
de dolor convertit en foc,
de flama violenta i agitada,
de ràbia que neix quotidiana.

Que prenga els carrers
els comerços i la gent,
i amb cendres i fum en l'aire
 que ofegue pulmons i deixe cecs.

Que prenga als veïns,
fins i tot a tu mateix
espurna viva que crema el que l'envolta
sense prejudicis ni miraments.

Fes que jo també prenga,
aviva en mi la força del canvi,
empentam al foc,
converteix-me en la teua ma dreta.

Si ho llegeixes i m'estimes
que prenga el mon sencer,
vull veure les flames per tot arreu,
vull veure foc del que purifica les ments.

sAN vALENTINE FOK
 
 


diumenge, 5 de febrer del 2012

Solidaritat parke alkosa




Els col·lectius de La Costera signants d’aquest manifest en solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa volem manifestar el següent:

La nostra plena solidaritat amb les veïnes del Parc Alcosa els quals estan pagant de manera cruel les conseqüències de les nombroses retallades que estem patint de mans de la Generalitat Valenciana.

Actualment hi ha 3 persones en vaga de fam perquè fa 6 mesos que no poden tirar el projecte comunitari endavant, 30 persones que veuen els seus sous a les mans dels polítics, 70 dies d'estança indefinida a la capital del Túria, i fins a 320000€ de deute que ofega i assassina el projecte comunitari i social "Nosotr@s Mism@s".

La nostra plena solidaritat i afecte amb les 3 persones que estan en vaga de fam per denunciar aquesta situació, amb els milers de persones que s’estan manifestant a València i a la comarca de l’Horta per mostrar la seua solidaritat amb les companyes del Parc Alcosa... En definitiva, amb totes aquelles persones que estan lluitant perquè la Generalitat pague el que deu.

Reconeixem la tasca dels veïns de la Koordinadora de Kol·lectius del Parke, exemple de la lluita pels drets, exemple de solidaritat amb la resta de retallades, exemple de complicitat col·lectiva, exemple de trinxera indefinida que no està disposada a donar un pas enrere.


Ànims, Solidaritat Parke Alkosa!


caMot / Endavant / Raval Viu / Plataforma contra la crisi i les retallades / Col·lectiu de Solidaritat de la Costera


http://www.koordinadorapark.blogspot.com/


http://www.coordinacionbaladre.org/