dimecres, 25 d’abril del 2012

La meua terra... 25 Abril


Adaptació per a cançó del poema de Naxito Roca - "Guernica Valenciana" que va dedicat a les víctimes del bombardeig de Xàtiva i a tots aquells que en dies com avui segueixen lluitant per l'alliberació de la nostra terra... "dels enderrocs i de les cendres i un cop de ràbia torna a néixer"

Des del puig fins la Vernissa
des del castell fins a Santa Anna
bordejant la serra bardissa
s'esten una terra socarrada.

Pel penyal de san Diego
travessant tota la plana
deixant arrere la solana
som a la Guernica valenciana

On tot era pau i calma
al febrer del trenta-nou
de sobte tot era fosc
de sobte tot era mort.

El so dels negres corbs de guerra
portaven cants de destrucció,
amarg fou el crit de dol
bombardejaven l'estació.

La nostra Xàtiva socarrada
una altra volta soterrada
dels enderrocs i de les cendres
i un cop de ràbia torna a néixer.

Deixant arrere els nostres dols
encetarem un nou vol
des de la terra ensangrentada
de la Guernica valenciana.

dimarts, 17 d’abril del 2012

El principito - Cazando Monarcas

Cuando yo tenía veinticuatro años vi en un libro sobre la selva española que se titulaba "Cazando Monarcas", una magnífica lámina. Representaba un monarca que era cazado por una fiera.  En el libro se afirmaba: "Los monarcas son presas difíciles de cazar, se esconden tras una especie de manto que les hace parecer inmunes, però son mortales como todos los demàs. Su presencia suele generar descontento y gastos innecessarios".

Reflexioné mucho en ese momento sobre las aventuras de la jungla y a mi vez logré trazar con un lápiz de colores mi primer dibujo. Mi dibujo número 1 era de esta manera:
Enseñé mi obra de arte a las personas mayores y les pregunté si mi dibujo les daba miedo.
—¿por qué habría de asustar una boa que se ha tragado un elefante?— me respondieron.

Mi dibujo no representaba una boa que se havia tragado a un elefante. Representaba una serpiente boa que digiere a dos monarcas de la selva española.

Dibujé entonces el interior de la serpiente boa a fin de que las personas mayores pudieran comprender. Siempre estas personas tienen necesidad de explicaciones. Mi dibujo número 2 era así:

Las personas mayores me aconsejaron abandonar el dibujo de serpientes boas, ya fueran abiertas o cerradas, y poner más interés en la geografía, la historia, el cálculo y la gramática. De esta manera a la edad de veintitres años abandoné una magnífica carrera de pintor. Había quedado desilusionado por el fracaso de mis dibujos número 1 y número 2. Las personas mayores nunca pueden comprender algo por sí solas y es muy aburrido para los niños tener que darles una y otra vez explicaciones.

pero tenemos que seguir intentándolo...

El principito - Froilán