La repressió per a l'acció 21-F

6€ per a pillar el tren direcció València, una manifestació organitzada en menys de 24h, una caminata de por sense saber la direcció, crits de denúncia per totes bandes, xarxes socials a tot motor, imatges i vídeos a foc seguit, i ni una càrrega policial... casualitat?

Els colps del dimecres motivaren el suport del dijous, les detencions del dijous desencadenaren la ràbia del divendres, aquestes a la seua vegada contribuïren (perquè no podem pensar que son detencions en va) a la solidaritat i espontaneitat d'air, que avui s'ha vist reforçada per el suport de tots els presents.

Vull dir, responem a l'estimul de la violència com Sànchez de León al seu nou lloc, amb grans esdeveniments de demostració de poder. Ella desplega antidisturbis? El poble desplega persones. Ha sigut una reacció en cadena que fins i tot ha provocat la indignació i la ruptura del silenci d'una part dels treballadors de canal nou, "lo nunca visto txe"... Però, avui que més ha passat? S'ha aconseguit el que es desitjava?

Exceptuant la presencia dels uniformats al costat de les "lecheres" als punts estratègics com ara a la seu del pp, i altres, on estaven els "repartidors" de les "lechereres"? I el monopoli de la violència? Sembla que avui s'havia esfumat.

Cada u que extraga les seues conclusions, perquè érem molta penya, perquè la delegada veu perillar el seu lloc de treball, perquè se n'han fet ressò alguns mitjans de comunicació, perquè hi havia que estalviar calefacció a les comissaries o perquè avui els antidisturbis tenien agulletes. Tant me fa, avui, rés ha canviat, i el que no entenc és com si "l'enemic" tal i com ens anomenen, avui érem més... com pot ser que no s'haja liat més que air? si som nosaltres els provocadors i els violents? Ho teníem a ous per canviar alguna cosa, i no ha passat, la gent conserva els seus llocs de treball, tots tornem a casa a sopar, sense ferides però amb els peus cansats, amb una sensació d'incertessa sobre quin ha sigut el nostre paper en aquesta història del 21-F en la que vagabem a la nostra voluntat per els carrers de València... i?

Hi ha qui diu, "tu que, que si no t'acacen no fas rés?" o "et fa falta un bon colp de vara", i a nosaltres que? Ens fa falt un cop de porra tots els dies per a saber el que hem de fer, per a eixir al carrer?

Sols volia dur a la reflexió que tot el que ha passat , l'espontaneitat i les ganes d'eixir al carrer d'estos dies no les han generades sols les retallades, la corrupció, la malversació o la injustícia, son fruit en major mesura de la violència gratuïta de la repressió estatal.

A més repressió, més acció, no deuria ser al revés? Alguna està canviant?

Ai ho deixe, una nova estratègia per als moviments socials, "palo pa luchar!"