GOL REVOLUTION!!!

La final de la champion! per a un amant del futbol com jo avui és un dia especial, i com a bon aficionat sempre serà més important vorer el partit que reforçar o donar suport a tots els apalliçats de la ciutat Condal o d'altres municipis on la intervenció “maderera” va deixar desenes de ferits i milers de brots d'indignació. Supose que la incertesa fa dur endavant cagades com a questa.

A barna hi havia que netejar la plaça per a previndre la possibilitat de que aquesta nit l'eufòria revolucionaria junt a la futbolera assolaren els carrers de la ciutat. Més de 30 camions plens "fem" deixaren als barcelonins sense una infraestructura que havia costat la solidaritat, durant més de 10 dies, de multitud de veïns indignats. Van netejar la ferralla, les Navaixes, les pistoles, els còctels molotovs, etc... per a disfrutar d'una nit pacífica, però dubte que hagen pogut llevat la pols d'aquest sistema que enverina les consciencies augmentant la ràbia i la indignació.

A Lleida l'excusa era la salubritat, això si que es preocupar-se per el poble, llàstima que amb el "xapapote" no foren tan ràpids, o no es preocupen per el perill de les centrals nuclears o per els verteders que ens envolten o ens envoltaran. I es que els cossos de seguretats velen fins i tot per la nostra salut, molent-nos a colps els osos amb l'objectiu d'evitar una pandèmia peninsular de rabia positiva.

Però el que hem preocupa realment es la incertesa dels esdeveniments d'aquesta nit. A la pel·lícula de "buscando a Eric", el Cantonà (es-futbolista) juga un paper molt important en la solidaritat entre aficionats al futbol i una família indefensa per a defendre-la d'avant d'un mafiós. I hem pregunte... ¿aquesta nit jugaran un paper important els jugadors del barça en la solidaritat entre els aficionats al futbol i els indignats per a plantar cara als polítics? ¿es possible que per una vegada en la historia el futbol siga el deport del poble com diuen o amortiguarà la revolta de les acampades?

Perquè no podem oblidar (encara que a alguns no ens agrade la idea) que el deport per excel·lència es capaç de mobilitzar o paralitzar tot un país. Estic preocupat de veres, no se si aquesta nit disfrutaré del futbol com mai ho he fet a la vida o si tornaré a la meua afició per decorar menjadors...

Sobre quant corrobores els motius per a cremar un banc...

Estos documentals deurien de estar prohibits... motiven a la penya a convertir-se en assassins de la talla del que va assassinar al Kenedy aquell.

Fa setmanes que vaig rebre un correu amb recomanant-me que veguera el documental de Inside Job, però fins que Ramonet no m'ho va recomanar en persona, que no m'havia fet l'anim. I avui després d'un entrevista de treball, he pensat que era definitivament el millor moment per a veure'l. I ara odie els economistes i reformule la consigna eixa de "la crisi que la paguen els banquers i els rics", per la de "la crisi que la paguen els banquer i els polítics”, rics ja sabem que ho son. 

Tot i que pense que el discurs del documental és un poc complicat, degut als tecnicismes de l'economia, i que en diverses ocasions m'he perdut degut a la gran quantitat d'informació impossible de sintetitzar que ara mateix assola el meu cap, tan sols per vore-li la cara a alguns dels causants d'aquest "armaguedon" tal i com deien, l'actualitat del mateix (2010) i l'explicació de les noves (o no tant noves) armes de destrucció massiva d'ocupació i drets de tot tipus, etc... crec que val la pena vorel.

No pretenc fer una síntesi, ja que no acabaria mai, però ben ve expliquen el perquè d'una revolució com la de Islàndia de la qual comença a aflorar-ne informació, de que les finances son un projectil de pistola que desregulat es converteix en un tomahauk d'eixos, de que la jugada venia pensada des de temps de Reagan als estats units i que els ha surti't millor del que pensaven perquè ja se sap que la crisi s'ha estes als pobres, però ara els diners i els poder estan més concentrats que mai. També hem sembla rellevant remarcar que la venda de productes financers enverinats era completament legal i que no hi ha juit que les ature. Que la caiguda d'un banc propicia la regulació estatal augmentant els beneficis d'aquestos, que el mercat de les hipoteques és més rentable del que pensava, que les facultats d'economia son còmplices de la recessió social i econòmica tant dels pobres de sempre com dels nous, i que la globalització econòmica està ja fortament enllestida, i que la caiguda d'un pilar afecta a l'edifici sencer, fins i tot a la política, si més no, als E.E.U.U. la crisi ha propiciat una major intervenció de les forces financeres en la vida política d'arreu del mon, en definitiva, que tot està connectat, que la crisi es la suma de la voluntat de molts jugadors que es diverteixen amb els diners dels nostres treballs i els nostres impostos. Res que ja no intuirem ho sabérem.

Bua, jo que se, ganes de cremar coses i de retirar els diners dels bancs (30 de maig) diners que estan en mans d'especuladors financers addictes a la cocaïna i aficionats a la prostitució de luxe i que podent haver evitat tota aquesta jaranda han preferit furgar en la ferida. Se'm queden mil idees pel camí així que jutgeu vosaltres mateixa, ací vos deixe el tràiler, i per a buscar la descarrega segur que no teniu problema. A l'igual que Ramonet, jo també vos el recomane.

Disculpeu les errades o ajudeu-me a corregir-les. 

Del 15-M a València al 26-M a Xàtiva i cride perquè hem surt de la... #XativaTomaLaCalle

Al barri de Benimaclet ja s'han posat les piles, com podem veure publicat a la bloc de Benimaclet Viu,  i per a aquest divendres els seus veïns han organtizat ja una assemblea de barri ciutadana. 

I es que sembla que el 15-M i les acampades s'estenen com verí llençat a les aigues potables i es comencen a descentralitzar davant el perill de desallotjament, que ben bé, també pot ser un rumor tot i que és una amenaça real. 

Però no es la primera vegada que la gent es manifesta, ni que s'organitza en assemblees, ni que denuncia les situacions d'injustícia que vivim, ni posa en marxa els seus propis mecanismes d'auto-organització, etc... però tal vegada si que assistim al fet històric més mediàtic en la lluita dels moviments socials de tota la historia de la lluita soci-política de la península. 

I es que la plataforma ciutadana contra la crisi i les retallades, integrada per veïns de Xàtiva, a títol individual o perteneixents a col·lectius com cremats, camot o endavant, duguem organitzant concentracions a la porta de l'ajuntament de Xàtiva els dijous 28 d'abril, 5 i 12 de maig amb l'objectiu de fer visible al carrer el descontent ciutadà sobre les putades neoliberals que sofrim avui des dels més xicotets als més adults, això si, amb el denominador comú d'intentar ser cada dia menys cecs que els votants del PP. La putada és que els nostres mitjans de difusió com ara el Levante i Canal la costera no son tan potents com els de mediapro, i això vos assegure que es important per a aquest tipus d'esdeveniments. I es que deuríem de reflexionar sobre el paper que aquestes han jugat en aquestos dies així com de les reaccions del govern pacifista aquest que tenim,  tolerable amb el poble que es revolta. "Ai lo dejo", ara vorem que passa amb l'arribada de la "marea azul". 

Pense (i açò es cosa meua) que a l'igual que la resposta de les assembles de les acampades s'està gestant, també és el moment de fer néixer i créixer la nostra, però no la que ens arrive d'altres llocs, sinó la que decidim els veïns descontents de Xàtiva, de forma col·lectiva i participativa.

"Ara més que mai, si estas descontent amb el resultat electoral 

(no ara, sinó que vius descontent des de que tens consciencia)

si creus que ha arribat el moment de fer sentir la teua veu,

el moment de canviar les coses i dir prou a aquesta salvajada,

ens veiem les cares aquest 26 de maig a les 20h a l'albereda,

VINE i VOTA la OCA, de València a Xàtiva i cride perque hem surt de la bossa.

Organització Combativa i Autònoma"

#XativaTomaLaCalle

LSDT

"Odiamos,

por que amamos,

precisamente todo 

aquello a lo que aspiramos, 

somos el resultado, 

de lo que durante años 

habeis provocado, 

habeis alimentado"

Així comença la cançó dels Habeas "Cada vez más odio", que avui pren més rellevància que mai després de que s'haja justificat per la via representativa que vivim en un País Valencià feixista i ignorant, un país cec i boig, regit a la volta per governants i lleis encara menys esperançadores que air. Al temps que sembla créixer la presa de consciencia de les situacions de desigualtat a les places de les grans ciutats, tot i que espere que en breu es desplacen a altres places no tan grans on de segur que avui hi ha "cada vez más odio", i sense oblidar que país basc s'ha convertit en la taca verda que trenca la monotonia del blau a la nostra península... totes les parts son importants per al conjunt. 

No tenia una data fixada per a obrir aquest projecte, tot i que ja fa temps que li pegue voltes (ja que existeix la possibilitat) d'obrir un espai a la xarxa on poder expressar tot el que hem vinga en gana, i crec que la conversa a l'hora de dinar amb els meus pares n'ha sigut el detonant, una de les coses bones que té tornar a casa son les tertúlies desenfrenades de l'hora de menjar lluny de los manolos de cuatro. 

Volia obrir el bloc amb aquesta cançó (per els motius anteriors, perquè avui si que es dia de reflexió) i per quant cita lo de "... somos el resultado, de lo que durante años, habeis provocado..." que dona sentit al títol del bloc i a la creença sostenible de que la vida es com un puzle. 

Sempre he sentit dir que hi ha que ser un mateix, però dubte que tingam veritats i comportament propis, més bé crec que els construïm amb el pas del temps i l'interminable influencia que exerceix l'entorn sobre nosaltres.  Sempre he gaudit pensant que soc el que soc gràcies als cabrons que han passat per la meua vida, tan directa com indirectament, però sé que tampoc puc obviar les belles persones que m'han acompanyat, o que encara ho fan. Soc la suma de tots ells, de totes les peces del puzle, de la música que sent, de les converses dels bars, de les festes, dels llibres que llig, de tot el que m'ha anat passat, de la participació en col·lectius, de la gent que he conegut i ja no tornaré a veure, de la que hem canse de vore i de que la mai hem cansaré... en última instància, la suma de tot.

Per això volia un bloc, per a tornar a bones o a males al meu entorn (o al meu entorn connectat millor dit) tot el que de ell he aprés i segueix aprenent com a mi hem done la gana. Gràcies a tots perquè avui soc com soc per vosaltres, ni bo ni dolent, jo mateix, i aquestes paraules en part son vostres. 

Per això aquesta cançó "inaugural" va per a tots aquells que fa que dies com avui sentim "cada vez más odio".

Pd: disculpeu les faltes o ajudeu-me a corregir-les.