Sobre el jou i els fustigadors...

Violència: estratègia legitimitzada per el poder amb l'objectiu de fer sucumbir la voluntat d'un poble baix el seu jou.

Violència alliberadora: accions criminalitzades fruit de l'autodefensa enfront l'opressió generada per el poder, que busca lliurar-se del jou per a aconseguir la llibertat.

Solidaritat: accions de suport i participació a la lluita dels oprimits baix el jou del poder.

Qui diria que JOU (yugo en castellà per a ignorants com jo) és "una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro", però lo millor es quant diu "Per extensió, s'aplica en sentit figurat en aquelles circumstàncies o situacions en què la llibertat d'algú està en entredit"...

Per extensió cabrons? Imagine que es refereix un instrument de domini d'un animal sobre un altre (partint de l'idea que els humans també som animals). I clar, amb el jou no hi ha prou per a dominar als animals, el jou ens impedeix escapar-nos, ens obliga a caminar al ritme de la resta, però és la violència que s'aplica sobre nosaltres i els nostres companys la que ens mou al ritme del fustigador. A l'igual que el "tir i arrastre" és la violència la que sotmet l'animal baix la voluntat de l'home (monstre), la violència legitimitzada, la que es veu amb bons ulls, la de l'estat, la dels militars, la que provoca la mort de milers de treballadores, de lluitadores, de xiquetes i de pobres. L'assassí d'Oslo és un monstre, però no aquells que assassinen amb les bales que nosaltres paguem i autoritzem, nosaltres no som col·laboradors de monstres veritat? El terrorisme d'estat no és un monstre, és un mal necessari... com deia Nicolas Cage a "El senyor de la guerra" 

Partint d'aquesta idea inconscientment sorgeixen ensenyances (com les definicions de l'inici de l'entrada) apreses en discursos que he sentit al llarg d'aquests anys, idees que he llegit, i coses que observe conscientment que hem donen motius de sobra per a justificar la violència alliberadora d'aquells que patim la violència d'aquest sistema a través de la televisió, el masclisme, el treball precari, els estudis, la por a la desviació, l'imposat, l'aprés inconscientment, les bones maneres, la repressió, la destrucció del territori, la persecució de la nostra cultura, i tantes i tantes altres formes de violència que ens rodegen de forma conscient o inconscient encaminant-nos junt al jou dels animals en un destí que ja està prefixat i del que nosaltres som mers espectadors. Violència en diferents formes que es dona ací i a tot arreu. 

 Per això quant no queda més remei, quant estan esgotats els canals de canvi, quant la democràcia resulta un obstacle, una estratègia més per a dominar-nos, el poble esclata en violència alliberadora i tot es converteix en un casus belli justificat.

"sobren motius per a justificar
les ganes d'assaltar un banc,
sobren motius per a justificar
la noticia d'un polític assassinat

sobren motius per a justificar
la sanc d'un policia a les meues mans
sobren motius per a justificar
qualsevol concflicte social

casus belli,
ultim recurs
la seua violència
motiu de guerra

sobren motius per a justificar
el robatori de menjar al supermercat
sobren motius per a justificar
el foc a l'inem i a l'escola privà

sobren motius per a justificar
obrers reclamant el seu treball
sobren motius per a justificar
l'inici de la revolta social

casus belli,
ultim recurs
la seua violència
motiu de guerra"