Feres al treball - Breu homenatge a les dones pel 8 de Març - Ni un abús al lloc de treball

Encara hi ha sang a les meues mans
i les cames ja fa minuts que m'han dit prou,
no sé com he sigut capaç de fer-ho,
però després de la impotència i la por
han vingut la ràbia i les ganes de cridar.

No és el primer dia que m'ha mirat així,
li ho note des de fa temps.
No somreia quan ho feia,
però els ulls eren inquiets,
com si amagaren algun secret.

El cabró avui ha perdut la vergonya
i sincerament, m'he sentit segura a l'entrar al bany,
no esperava que s'atrevira a entrar.
Ara ja no hem tornarà a passar mai,
me n'he eixit d'aquesta com una autèntica dona.

Al principi feia olor a net
el servei de neteja feia poc que havia estat,
però m'he sobresaltat al sentir l'olor del seu alè.
En mirar a l'espill l'he vist plantat
i hem mirava nerviós al meu costat.

No ha obert la boca, no ha dit ni una paraula,
tan sols quant se les ha vist putes ha cridat,
tan sols quant m'he vist obligada a reaccionar.
Ni tan sols ho ha intentat dissimular,
hem mirava mentre es tocava empalmat.

De sobte una mà al pit i l'altra per l'esquena,
els seus llavis al meu coll, com si fos seua,
com si li pertanyera.
Treballe per a ell, no sóc la seua puta,
ara sap que realment sóc una fera.

M'ha intentat despullar, arrancant-me la roba,
m'he sentit violada abans de que ho intentara,
han desaparegut els diners i les lleis punitives,
m'ha importat una merda si hi havien conseqüències,
m'ha importat defendre la meua essència.

El llapis dels ulls encara està al lloc on l'he deixat,
ara ja no surt casi sang del forat.
Espere asseguda al sòl, espere l'entrada d'alguna companya,
que contemple el que he fet per totes, no per mi sola.
Que m'ajude a alçar-me i deixar enrere el coll sagnant d'aquell que de mi ha intentat abusar.