divendres, 16 de març del 2012

Identitat i orgasmes fingits

De la ma de JO SOL, ens arriba aquest retall de la vida d'un "anarquista del cos". A través del mon de l'espectacle Lazlo Pearlman és converteix el seu cos en un arma que busca la ruptura de la nostra identitat sexual, del binomi de gènere, del que som o no som.

A través d'un discurs passional i ple d'angoixa, aquest artista conceptual ens mostra la percepció que te la majoria de la població sobre el cos humà i els prejudicis que això comporta. El protagonista ens bombardeja amb preguntes de difícil resposta, i busca la forma de fer-nos entendre que som persones, i que la resta de qüestions som banalitats. Ens mostra com fingim perquè ens han ensenyat a fingir, perquè el que es normal ho és i el que no, no.

Un documental capaç de transmetre sensacions i destruir prejudicis, capaç de trencar esquemes, que ens fa buscar respostes en nosaltres mateixa, i que ens mostra de la forma més contundent que la identitat és una construcció social.

"Estava Adan, amb la seua fulla de parra. Gaudint del bon temps que feia en el seu magnífic jardí. Rodejat d'animalets, bevent llet fresca de cabra, menjant mel de flors silvestres, i acompanyat per la preciosa Eva, una tia fantàstica, amb bons pits i una melena rossa, un regal de deu per a alleugerar-li el dolor i el sofriment, que, a fi de comptes, es limitava a menjar fruita maura i a jugar amb la seua serpent.

Ella no havia sigut la primera, havia sigut una tal Lilith, una puta descarada, amb un nom que no volia tornar a escoltar. Perquè un dia Lilith, que no devia ser mencionada, va mirar a Adan i cansada d'estar cap per amunt, i de ser follada com a ell li agradava, sense queixar-se mai, li va dir:
- Amor, quant tu acabes jo encara tinc que començar.

Adan, desconcertat i perplecxe, i sentint els possibles danys que podria sofrir el seu valuós orgull masculí, va contestar:
- Però pareixia que t'agradava, ho dic per els sons que feies i com et movies
- Amor (va contestar ella), quant estic amb tu mereixeria un oscar, m'agrada actuar per a protegir els teus fràgils sentiments. Lo que tu pensaves que era una autèntic plaer, jo ho anomene un fake orgasm"


2 comentaris:

  1. Del Jo Sol jo he vist la del taxista ful, pel.lícula molt recomanable i damunt Jalea Real fa part de la banda sonora.

    Ací et deixe una cançò d'estos cracks, per si no els recordaves jajaja

    http://www.goear.com/listen/9937e35/alzheimer-jalea-real

    ResponElimina
  2. ja l'he vist!

    no està gens mal. m'agrada la reflexió que proposa.

    el ke he de criticar és que dedica massa temps a no deixar de pegar-li voltes al mateix i ke sembla ke es el creu el 'mesías', un tipus 'd'escollit'...

    no sé si m'entens...

    així i tot, jo també l'aconselle!

    ResponElimina