LSDT

"Odiamos,

por que amamos,

precisamente todo 

aquello a lo que aspiramos, 

somos el resultado, 

de lo que durante años 

habeis provocado, 

habeis alimentado"

Així comença la cançó dels Habeas "Cada vez más odio", que avui pren més rellevància que mai després de que s'haja justificat per la via representativa que vivim en un País Valencià feixista i ignorant, un país cec i boig, regit a la volta per governants i lleis encara menys esperançadores que air. Al temps que sembla créixer la presa de consciencia de les situacions de desigualtat a les places de les grans ciutats, tot i que espere que en breu es desplacen a altres places no tan grans on de segur que avui hi ha "cada vez más odio", i sense oblidar que país basc s'ha convertit en la taca verda que trenca la monotonia del blau a la nostra península... totes les parts son importants per al conjunt. 

No tenia una data fixada per a obrir aquest projecte, tot i que ja fa temps que li pegue voltes (ja que existeix la possibilitat) d'obrir un espai a la xarxa on poder expressar tot el que hem vinga en gana, i crec que la conversa a l'hora de dinar amb els meus pares n'ha sigut el detonant, una de les coses bones que té tornar a casa son les tertúlies desenfrenades de l'hora de menjar lluny de los manolos de cuatro. 

Volia obrir el bloc amb aquesta cançó (per els motius anteriors, perquè avui si que es dia de reflexió) i per quant cita lo de "... somos el resultado, de lo que durante años, habeis provocado..." que dona sentit al títol del bloc i a la creença sostenible de que la vida es com un puzle. 

Sempre he sentit dir que hi ha que ser un mateix, però dubte que tingam veritats i comportament propis, més bé crec que els construïm amb el pas del temps i l'interminable influencia que exerceix l'entorn sobre nosaltres.  Sempre he gaudit pensant que soc el que soc gràcies als cabrons que han passat per la meua vida, tan directa com indirectament, però sé que tampoc puc obviar les belles persones que m'han acompanyat, o que encara ho fan. Soc la suma de tots ells, de totes les peces del puzle, de la música que sent, de les converses dels bars, de les festes, dels llibres que llig, de tot el que m'ha anat passat, de la participació en col·lectius, de la gent que he conegut i ja no tornaré a veure, de la que hem canse de vore i de que la mai hem cansaré... en última instància, la suma de tot.

Per això volia un bloc, per a tornar a bones o a males al meu entorn (o al meu entorn connectat millor dit) tot el que de ell he aprés i segueix aprenent com a mi hem done la gana. Gràcies a tots perquè avui soc com soc per vosaltres, ni bo ni dolent, jo mateix, i aquestes paraules en part son vostres. 

Per això aquesta cançó "inaugural" va per a tots aquells que fa que dies com avui sentim "cada vez más odio".

Pd: disculpeu les faltes o ajudeu-me a corregir-les.