Als Dorian's del segle XXI

Després de llegir "assaig sobre la ceguesa" de José Saramago, on la belleça de lo visual queda relegada a l'obscuritat, m'he sorprès acavant de llegir avui "El retrato de Dorian Gray" de Oscar Wilde, que tot i haver sigut fortament criticat després de ser publicat el 1980, avui seria la bíblia d'aquells que cultiven la bellessa del seu cos... tot i que dubte que es recomane la seua lectura en les acadèmies d'estètica.

El llibre està bé, no es massa llarg (aquesta es la primera reflexió que he fet... se m'ha fet un poc pesat), amb personatges un tant masclistes, fins al punt que apareixen certes relacions afectives entre ells que podrien ser interpretades com homoerotiques (no vull dir que les homosexuals siguen masclistes, ojo). La part final enganxa moltíssim, però si el principi es un poc estrany... el mig de l'obra es infumable. El llenguatge és incomode a vegades, a l'antiga ja sabeu, però hi ha converses bones. A mi es que això de adornar literàriament descripcions i coses durant fulls i fulls m'agobia. El que més interessant m'ha semblat ha sigut el personatge del Henry, un mal parit carismàtic, amb idees individualistes i un llenguatge captivador, tot un cabró. 

He pegat una miradeta per Internet he trobat una frase interessant amb referència al primer paràgraf, fruit de la crítica a l'hedonisme i la peculiar visió del món del tio Wilde (si no l'heu llegit a dalt teniu un enllaç amb la wiki, vos el recomane, però menys que el de assaig sobre la ceguesa, la veritat). Se'n diu que la novel·la "tacaria la ment de cada jove que es mantinguera contacte amb ella". I jo no se a finals del s.XX, però avui en dia amb l'alienació que sofrim els joves, l'obsessió per l'estètica i una vida plena d'emocions sense qüestionar l'impacte negatiu sobre els demés... aquesta suposició seria més que acceptada. Així i tot si no hi hagués alienació no hi hauria problema, clar (quien esté libre de pecado que tire la primera piedra).

Dorian sacrifica la seua alma, o la seua consciencia, o fins i tot la seua moral per conservar la plena joventut, la bellesa, la passió per una vida plena (per a ell) i sense miraments, al més pur estil individualista. Sobren exemples de gent disposada a fer el que siga per a ser avui en dia com ell. 

I es que el Dorian seria ara mateix en el nostre context el referent juvenil i no tan juvenil per excel·lència. 

Imagine que els que si que han llegit aquest llibre seran les multinacionals que es dediquen al negoci del "wapisme". Aquesta frase celebre de l'obra "Nada puede mejor curar el alma que los sentidos, y nada puede curar mejor los sentidos que el alma" podria ser perfectament  l'eslògan d'un anunci de Axe. 

Però com soc jo el que he llegit el llibre, i extrac d'ell el que a mi m'apeteix hem quede amb la següent reflexió. Una obsessió per la bellesa superficial d'un mateix (Dorian) o dels altres (El pintor) porta enganxada a l'esquena la tragèdia de no saber apreciar  l'essència real de les coses, amagant així aspectes horribles o falsos. 

Ara vos deixe la frases que mes m'ha agradat. Que disfruteu el llibre, jo vaig a vore la peli. 

"Hoy en día la gente conoce el precio de todo, pero no sabe el valor de nada"

PD: "Acción Mutante", el mundo no es solo de los guapos...