Apropiat, transforma, difon i destrueix

Ràbia hem dona veure anuncis publicitaris en que els cotxes con verds, anuncis amb els que que el sector automobilista utilitza l'ecologisme per a obrir nous mercats i comprar als més preocupats per la natura. O quant la proposta de renda bàsica es tergiversada per alguns partits polítics que la transformen en ajudes que rés tenen a veure amb el concepte inicial, i que obliguen als moviments socials i col·lectius a posar en marxa estratègies lèxiques per a diferenciar el nou producte comercial del mercat del benestar.

I es que una de les estratègies dels súbdits del capitalisme és l'apropiació de les lluites i els conceptes per el quals els moviments socials han lluitat durant anys, fins i tot el feminisme ha sigut objecte de mercantilització a través de campanyes de moda com "sientete más mujer vestida de violeta". 

Els cabrons son llestos eh? Però no oblidem que a més de estar al servei del mercat aquest joc també està al servei de la consciencia política. Independentment de la posició ideològica, i de les meues valoracions personals hi ha partits polítics que també s'han fet servir del lèxic dels moviments socials per a les seues campanyes, com ara "el domingo se acava la indignación", o fins i tot converteixen lluites com la democràcia participativa en el seu nom propi. En aquest últim cas fins i tot es destrueix l'essència mateixa del concepte. En la definició de la wiki de democràcia ja apreciem que no apareix en ningun moment la paraula partit polític, però si parem atenció a la democràcia participativa veiem que fins i tot apareix la contradicció entre representació i participació. 

"Apropiat, transforma, difon i destrueix" serien les quatre màximes d'aquesta estratègia que fa la funció d'obrir noves portes a l'economia de lliure mercat, obstaculitzar lluites de tot tipus i contribuir a la desmobilització, ja que "nuestros amigos" fan seues les lluites i velen per la seua aplicació, com la democràcia representativa de Felipe Gonzàlez va fer amb les associacions de veïns "para que, si de vuestros problemas ya nos encargamos nosotros". 

Un clar exemple d'aquesta estratègia és l'anunci de cocacola d'aquest any:

Analitzeu vosaltres mateix les conseqüències que pot tindre aquesta estratègia sobre el moviment del 15-M, els mitjans de comunicació i alguns partits ja n'estan traguent profit.

Almenys tenim l'esperança de que els moviments socials avui en dia estan contraatacant, amb la mateixa estratègia sobre tot en àmbits econòmics, experiències com Coop57, Fiare, Triodos, les cooperatives integrals, etc... estan creant nous models alternatius als establerts. Però també la cultura lliure està fent front al model de compra-cultura imperant. El consum responsable i just, projectes educatius llunyans a la freqüent mercantilització de l'educació, l'autonomia alimentaria, etc... En sanitat tal vegada està més difícil, però les cooperatives de vivenda sembla que tornen a prendre força. Fins i tot hi han qui lluita des de dins com les Candidatures d'Unitat Popular, que la veritat, poc tenen a veure amb els partits polítics que nosaltres coneguem. I es que hi ha que combatre al capital amb les seues armes, "Apropiat, transforma, difon i destrueix". Passarem d'armes de destrucció massiva a armes d'autodestrucció massiva, al temps que construïm noves alternatives. 

A mode de cloenda considere interessant l'autocrítica que fa at-versaris a aquells que ja eren militants avans del nou escenari propiciat per el moviment del 15-M i a les noves "masses difuses". Aquest video tancava el programa de La Tuerka de la setmana passada. Serviu-vos vosaltres mateixa, una abraçada.