Dai Sijie i el jove aturat socarrat

La vida d'un aturada amb titulació universitària, que viu a casa dels pares, permet poder gaudir de tot el temps lliure del món. I si a açò li sumem una germana que ha fet selectiu i que devora llibres com si no hagués llegit en sa vida, l'aturada corre el risc de llegir llibres com "Balzac i la joven costurera xina" de Dai Sijie.

La meva germana diu que el fet de que siga una novel·la ambientada en un context oriental i rural, lluny de la nostra civilització és un dels motius per els que l'he llegida en unes 24 hores. Accepte de bon grat el seu argument i li agraeix que m'haja ofert la possibilitat de llegir-lo. A més ha despertat en mi la curiositat d'ampliar els meus coneixements sobre la Xina, Mao, i la revolució cultural. Tot i que estic començant a llegir "La rebel·lió dels animals", sembla que aquest més toca llegir llibres d'autors poc amics del comunisme més totalitari.

Ara mateix, hem sent com quant els dos protagonistes del llibre van a recollir cançons tradicionals d'un vell de la muntanya per a que el seu company, el Cuatrojos, aconseguisca sortir-se'n de la reeducació, i aconseguir ells així, llibres occidentals (prohibits en eixa època a la xina). I es que tant l'educació capitalista com reeducació maoista serveixen als interessos dels sistema, i no a la llibertat dels propis individu, i a l'igual que els dos reeducats, molts de nosaltres trobem un punt atractiu en el prohibit, en el limit de lo legal, en la indignació, en la lluita per els nostres drets i la nostra llibertat, en traure a la llum el que ens amaguen, en la clandestinitat, en la indignació... d'altres com Cuatrojos estan disposats a vendre la seua dignitat per fer-se un lloc al règim imposat (que a ningú li pase).

Però tornant al que deia abans avui hem sent com ells, perquè vinc a compartir amb vosaltres un cant tradicional lleugerament "modificat", fruit d'aquells joves incapaços de callar front la situació que vivim avui en dia al nostre poble i la nostra comarca, i remarque la nostra, perquè de nosaltres depèn el que ens envolta, som protagonistes de la vida del nostre poble, tal i com demostrarem a la concentració contra l'acte de la creació de la nova corporació municipal i d'elecció del nostre alcalde. Sinó, que pregunten a la "dreta indignada" que està que trina deixant comentaris arreu de tots els periòdics digitals de la contornà.  El vaig recollir a la meua ment mentre cantàvem, i ací vos el deixe. Als seus autors i a tots els cantants, gràcies i ens veiem als carrers.

"Senyor Rus, si vas Alboi,

porta platja, porta platja,

Senyor Rus, si vas Alboi,

porta platja i plaça de bous"

Perque a nosaltres ja no ens enganyeu més,

 SI EL POBLE NO LLUITA ELS POLÍTICS NO ESCOLTEN!